L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha iniciat esta setmana la publicació de les dades de seguiment de l’eficiència hidràulica de les xarxes de subministrament d’aigua potable de Catalunya amb més de 5.000 persones abonades, que les empreses subministradores han de fer i publicar per llei cada dos anys.
Les auditories realitzades per Aigües de Tortosa i Aqualia, l’empresa que gestiona el servei a l’Ametlla de Mar, són les primeres de les Terres de l’Ebre que es publiquen en este llistat juntament amb una trentena de la resta de Catalunya. Els resultats són preocupants i posen al descobert quin és el nivell d’eficiència real de les xarxes de distribució d’aigua. En ambdós municipis, per cada 10 litres d’aigua que se subministren a través de la xarxa de subministrament un total de quatre es perden i no arriben a cap destinació, segons les respectives auditories elaborades amb els criteris dictats per l’ACA.
Tortosa té unes pèrdues d’aigua xifrades en 1.263.192 metres cúbics anuals (les dades corresponen a l’any 2022), que equivalen al 40,8 % del volum total distribuït. A l’Ametlla de Mar les pèrdues se quantifiquen en 583.390 metres cúbics (dades de l’any 2023) i corresponen al 43,3 % del volum d’entrada. Els dos municipis encapçalen de moment el rànquing de poblacions catalanes amb més pèrdues d’aigua en les seues xarxes d’abastament i superen àmpliament la mitjana a Catalunya que se situa en el 23 %, segons les dades de l’ACA. L’antiguitat de les canonades i comptadors obsolets explicarien estes elevades pèrdues.
Segons l’auditoria elaborada per Aigües de Tortosa, el municipi de la capital del Baix Ebre s’abastix en un 97,7 % (3.029.041 m³) de l’aigua procedent d’11 pous i en un 2,3 % (70.310 m³) d’aigua comprada en alta al Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que és la que es destina a l’abastament del polígon industrial Catalunya Sud. Del 40,8 % de les pèrdues, un 3,6 % (110.323 m³) són pèrdues aparents causades per usos il·lícits de l’aigua i errors de comptadors, i un 37,2 % (1.152.869 m³) corresponen a pèrdues reals d’aigua a la xarxa. En el document, l’empresa subministradora assegura que la totalitat de les dades aportades tenen la màxima fiabilitat ja que corresponen a volums enregistrats per aparells de mesura, a excepció dels consums no facturats i no mesurats, els consums no autoritzats i els volums no registrats a causa dels errors dels comptadors que s’han comptabilitzat seguint els criteris d’estimació establerts per l’ACA i que, per tant, “tenen una fiabilitat baixa o molt baixa”.
L’auditoria d’Aigües de Tortosa seguix els criteris establerts per la guia elaborada per l’ACA el 2023 per a establir un marc comú per a totes les entitats catalanes sobre la manera en què s’han d’elaborar i calcular els balanços hídrics. En este sentit se seleccionen 13 indicadors d’acompliment, adaptats als proposats per la reconeguda Associació Internacional d’Abastaments d’Aigua (IWA), relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa, que permeten a les entitats subministradores valorar la seua eficiència hídrica.
Aigua sense comptadors
Sobre les pèrdues d’aigua que es constaten a les dades de seguiment de l’eficiència hidràulica de la xarxa de subministrament municipal, el gerent d’Aigües de Tortosa, Honorio Royo, puntualitza que “surt un rendiment teòric més baix del que realment és perquè l’ACA només ens permet comptar els metres cúbics mesurats en els comptadors dels abonats, i no dixa incorporar res més”. En conseqüència, explica que “a l’auditoria no podem incorporar l’aigua que es gasta dels hidrants perquè a Tortosa no disposen de comptadors. Així, per exemple, els gairebé 2.000 m³ que van utilitzar els Bombers la setmana passada del dipòsit de Mig Camí per a apagar l’incendi del Coll de l’Alba constaran com aigua perduda”.
Royo també esmenta els errors que es registren en els comptadors que hi ha a les llars tortosines. “Estem en un rendiment de lectura molt baix, de més d’un 10 %, perquè els comptadors que tenim se troben fora del període de vida útil i ens estem adonant que n’hi ha molts que no mesuren el consum real”, justifica.
Per a resoldre esta problemàtica, el gerent d’Aigües de Tortosa recorda que aviat se renovaran els comptadors domiciliaris, un projecte que ratificarà en breu l’Ajuntament, i es continuarà amb el pla d’inversions per a renovar la xarxa de subministrament.
D’altra banda, Royo també recorda que a Tortosa hi ha algunes zones, com algunes parts del barri de Ferreries, on els habitatges no tenen comptadors. “Els abonats no es posen d’acord per a instal·lar-ne i aleshores paguen una quota fixa que és molt alta, però esta aigua també et fa baixar el rendiment”, apunta.
L’empresa Aigües de Tortosa va ser constituïda el 2001 amb capital íntegrament municipal i el 2010 va passar a ser mixta amb la incorporació de la Unió Temporal d’Empreses integrada per la Companyia General d’Aigües de Catalunya, S.A., COMSA Emte Medioambiente, SLU i Aguas de Valencia S.A., tot i que l’Ajuntament té el 51 % de les accions. Actualment la companyia té 15.430 abonats, 350 dels quals no tenen comptadors. El consum mensual mínim se va situar el 2022 en 276.144 m3 i el màxim en 331.031 m³.
Com que l’auditoria d’Aigües de Tortosa és la primera vegada que es fa seguint estos criteris no és comparable amb d’anteriors per a examinar si l’eficiència de l’abastament ha millorat o empitjorat en els últims anys.
132 KM de canonades
El municipi de l’Ametlla de Mar té unes pèrdues d’aigua de 583.390 m³ anuals (les dades corresponen a l’exercici de 2023), que equivalen al 43,3 % del volum total distribuït, xifrat en 1.347.940 m³, dels quals 1.257.037 se compren en alta al Consorci d’Aigües de Tarragona. La resta (90.903 m³) procedixen d’un pou local. El servei d’abastament de la Cala fa arribar l’aigua potable a un total de 8.048 abonats a través de 132 quilòmetres de longitud de la xarxa i inclou els nuclis de població de l’Ametlla de Mar, l’Àlia, Calafat, la Cala Nova, l’Estany, l’Hidalgo, Marina de Sant Jordi, Racons, les Roques Daurades, Sant Jordi d’Alfama i les Tres Cales. El consum mensual màxim durant el 2023 va ser de 104.131 m³ i el mínim de 40.342 m³.
A diferència de la de Tortosa, l’auditoria de l’Ametlla de Mar sí que especifica i comptabilitza on se registren les pèrdues. D’esta manera s’especifica que 390.871 m³ corresponen a fuites en conduccions de distribució; 116.678 m³, en escomeses; 23.336 m³, en conduccions de transport i 17.502 m³, en dipòsits d’emmagatzematge. A estos volums cal afegir els 35.003 m³ de pèrdues aparents o comercials per error dels comptadors.
Preocupació a la PDE
A part de la capital del Baix Ebre i l’Ametlla de Mar, també estan obligades a elaborar auditories les empreses que gestionen el servei d’aigües a Alcanar i Amposta (Aigües de Barcelona SA), Deltebre i la Ràpita (Aigües de Catalunya SA).
Amb esta escassa eficiència hidràulica que presenten les dos xarxes d’abastament de moment auditades, al moviment antitransvasista li preocupa la imatge que dona la regió de l’Ebre a Catalunya.
El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, considera que “a Tortosa, on existix un moviment social que defensa una gestió diferenciada de l’aigua, no queda gens bé que hi haja este elevat percentatge de pèrdues d’aigua en la seua xarxa d’abastament”.
Tomàs explica que la Plataforma aposta per la remunicipalització dels serveis d’abastament d’aigua. “Constatem que on la gestió va a càrrec d’empreses privades no se fan inversions de futur com és la millora de les xarxes de distribució, perquè signen contractes de duració limitada i l’únic objectiu és donar un servei per a treure’n el màxim benefici econòmic possible”, indica.
