L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha llançat una campanya publicitària per difondre la tarifa social del cànon de l’aigua amb la previsió que hi accedisquen fins a 100.000 famílies. Actualment, s’hi acullen unes 76.000 llars.
En la presentació de la campanya, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha afirmat que, a causa de les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia, detecten que “molta més gent podria acollir-se a aquesta bonificació“. La tarifa social pot arribar a bonificar a les famílies vulnerables fins a un 100% del cànon de l’aigua, un impost ambiental finalista que representa fins a un 40% del total de la factura. La campanya té una inversió de prop de 650.000 euros.
La tarifa social del cànon de l’aigua, creada el 2011, bonifica en un 100% aquest impost a les famílies més vulnerables que utilitzen fins a 27 m³/trimestre, un consum que el 72% dels rebuts de l’aigua declarats a Catalunya no superen. En cas que alguna família en situació de vulnerabilitat supere aquest primer tram, se li aplica la bonificació en un 50%.
La consellera Jordà ha explicat que l’ACA calcula que unes 100.000 famílies a Catalunya es podrien acollir a la tarifa social, però que no totes hi accedeixen perquè en desconeixen l’existència o bé perquè s’han trobat en la situació de vulnerabilitat en els darrers mesos, a causa de l’impacte socioeconòmic de la covid-19.
Amb l’objectiu de difondre aquesta bonificació, la Generalitat ha creat la campanya ‘Aigualtat‘ –que suma els conceptes d’aigua‘ i ‘igualtat’– i que durarà tres setmanes per explicar quins són els col·lectius que s’hi poden acollir i com ho han de fer.
La tarifa social s’adreça a col·lectius vulnerables, com famílies amb tots els membres a l’atur, persones preceptores de pensions mínimes contributives o famílies en risc d’exclusió residencial, entre altres situacions.
En els últims anys, han incrementat el nombre de famílies que s’acullen a la bonificació, que han passat de 52.540 el 2019 a 75.966 el 2021. A Barcelona, fa dos anys n’eren 46.131 i el 2021, 67.087; a Tarragona, s’ha passat de 3.282 famílies el 2019 a 4.646 l’any passat; a Girona, de 1.845 a 2.640 i a Lleida, de 1.282 a 1.593.
El cànon de l’aigua, que es va començar a aplicar el 2000, pot suposar fins a un 30-40% del total del rebut de l’aigua i, des de 2017, no ha registrat cap increment. Els diners que es recapten amb aquest impost són la principal font de finançament de l’ACA i permeten garantir el funcionament de vuit embassaments, 536 depuradores i prop d’un centenar d’estacions d’aforament, entre altres infraestructures hidràuliques. El cànon també permet actuacions de vigilància i protecció, així com inversions d’abastament, sanejament i millora del medi hídric.
En el pròxim cicle de planificació hidrològica (2022-2027) es destinaran més de 2.380 milions d’euros (MEUR) a actuacions i mesures en matèria d’aigua, 1.400 dels quals seran aportats per l’ACA; una xifra que significa doblar la inversió de l’actual cicle de planificació.
Actualment, s’acullen l’ampliació per trams 362.694 famílies, una xifra inferior a la dels últims anys (408.360 el 2019 i 387.866 el 2020) per les revisions censals de sol·licituds antigues en què s’ha tancat l’expedient, segons assenyala l’ACA.
La directora de l’Àrea Tributària i d’Ingressos de l’ACA, Mariona Coch, calcula que les bonificacions suposen uns 18 milions d’euros (MEUR) l’any, 15 dels quals corresponen a les ampliacions de tram i 3 al cànon social.
 llança una campanya perquè la tarifa social del cànon de l'aigua arribe a 100.000 famílies){kind=link}