Els responsables del projecte de recuperació de l’esturió europeu al riu Ebre van alliberar dimecres a Tivenys [a la imatge] 50 esturions més d’un any i mig d’edat, que se sumen als 44 que ja es van amollar fa un any, per a fer-ne el seguiment amb una vintena de receptors dels senyals dels emissors de telemetria ultrasònica que porten els peixos alliberats. Uns receptors que estan distribuïts entre l’assut de Xerta i Tivenys, a la sortida de quatre llacunes del Delta a mar i a la desembocadura de l’Ebre i el mar, on també hi ha dos boies amb receptors que podran aportar informació valuosa, ja que l’etapa marina de l’esturió és la menys estudiada.
Amb este sistema, s’anirà recollint informació sobre els moviments dels peixos i s’aniran fent nous alliberaments en la mesura que el centre francès d’experimentació de Saint Seurin-sur-l’Isle tinga èxit en la cria de nous exemplars i puga proveir el projecte ebrenc, conegut com el MigratoEbre, que s’ha finançat amb fons europeus i del qual participen el Parc Natural del Delta, l’IDECE, l’IRTA, la Fundació Catalunya La Pedrera o la Universitat de Vic, entre altres. El centre de Nova Aquitània, que cria esturions prop de Bordeus, també té convenis amb projectes similars a Holanda i Alemanya, però la idea és anar portant peixos al tram final de l’Ebre fins que es consolide una població d’uns quants centenars que faça efectiva la recuperació de l’esturió europeu, desaparegut en els darrers més de 50 anys per l’efecte barrera dels assuts i els embassaments. L’espècie surt al mar, on ja han fet cap la majoria dels esturions alliberats l’any passat, i no torna a remuntar el riu fins als 15 anys per a reproduir-se. Quan ho faça, no tindrà entrebancs gràcies a les rampes instal·lades als assuts de Xerta i Ascó, però és obvi que l’efectivitat del projecte no es podrà provar fins d’aquí a un parell de dècades.
Actualment, la continuació del MigratoEbre compta amb el suport tant de la Generalitat com de l’Estat. Per això va assistir a l’alliberament el secretari de Transició Ecològica del Govern, Jordi Sargatal, que va subratllar que “restaurar les espècies que havien existit al riu paga molt la pena”, i el responsable tècnic de la subdirecció general de Biodiversitat del Ministeri de Transició Ecològica, Jaime Castañera: “Estem encantats de participar en este tipus de projectes i ajudar en l’aspecte logístic i de seguiment dels peixos”.
El responsable tècnic del projecte, Marc Ordeix, va valorar que no hi ha constància de l’acció de cap gran depredador sobre els esturions alliberats el 2023 i que la iniciativa avança adequadament. Com més exemplars se n’alliberen, més possibilitats hi haurà que les femelles tornen algun dia al riu per a fresar.
“Les novetats d’enguany és que els emissors que porten els peixos emeten un senyal cada minut en lloc de cada tres minuts”, va detallar Ordeix. Els receptors tenen un radi de captació d’uns 200 metres a la redona.
