L’amiant és un d’aquells llegats silenciosos del passat que, malgrat la seua invisibilitat diària, continua condicionant el futur de la salut pública, el medi ambient i la seguretat laboral. A les Terres de l’Ebre, esta herència perillosa és especialment evident. Gairebé 11.000 cobertes de fibrociment amb contingut d’amiant continuen escampades per naus, habitatges, granges i infraestructures públiques.
Municipis com Tortosa, Ulldecona, Deltebre o Amposta encapçalen un cens que posa dades a una amenaça que cal solucionar. L’amiant, quan se degrada o es manipula, allibera fibres microscòpiques que poden provocar malalties greus com càncers, malalties que poden tardar dècades a manifestar-se, però que arriben amb conseqüències devastadores.
El Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, en tràmit parlamentari, és un pas imprescindible per a ordenar i accelerar la retirada d’este material. Però, com assenyala l’alcaldessa d’Ulldecona —segon municipi de la regió de l’Ebre amb més amiant—, Núria Ventura, estes bones intencions poden quedar-se en paper mullat si no s’acompanyen de recursos reals.
Els ajuntaments han estat al peu del canó, identificant, informant i, quan han pogut, actuant. Però la magnitud del repte supera les capacitats locals. Cal finançament, suport tècnic i coordinació entre administracions. I cal, també, implicar els propietaris particulars, molts dels quals no poden assumir el cost de substituir les teulades, ni tan sols amb les ajudes actuals.
