L’Arquitectura i el servei públic sempre han estat les meves passions. La passió per l’Arquitectura em va portar a estudiar-la i a dedicar-hi gran part de la meva vida en tots els seus aspectes. I en este sentit em sento totalment identificat amb una frase, que no em cansaré de dir, del gran arquitecte Rafael Moneo, quan dona gràcies a l’Arquitectura perquè li ha permès veure el món amb els seus ulls.
La gent que em coneix sap que jo veig el món a través de l’Arquitectura, entenent que l’Arquitectura és un servei públic. Habitualment s’associa la figura de l’arquitecte amb aquella persona que té un desenvolupat sentit estètic i es dedica a dissenyar edificis, i és cert. Però la tasca de l’arquitecte va molt més enllà, perquè l’Arquitectura té una
importantíssima funció social que t’ensenya a veure la vida d’una altra manera.
L’Arquitectura per si mateixa únicament té sentit si penses en les persones, l’espai i en la manera de viure, i és l’Arquitectura la que, al final, determina com viurem les persones en aquell espai, en aquell hàbitat o en aquella ciutat.
Crec fermament que la funció principal de l’Arquitectura és la de transformar i adaptar el medi a les demandes de la societat. I el dia a dia i els avenços socials ens defineixen com ha d’adaptar-se l’Arquitectura als nous escenaris que se’ns plantegen. Un clar exemple ha estat la pandèmia de la COVID, que ha deixat palesa la necessitat de fer prevaldre espais per al gaudi personal per davant d’altres, en la qual cobren interès i protagonisme els espais públics i els àmbits per al desenvolupament de la vida quotidiana.
L’Arquitectura social ha de treballar per solucionar els problemes de la ciutadania, des de l’accés a un habitatge digne, fins a vetllar perquè les ciutats i comunitats siguin sostenibles i donin compliment als Objectius de Desenvolupament Sostenibles de l’Agenda 2030, tot satisfent les necessitats estètiques i funcionals de totes les persones, sense importar la seva situació econòmica o cultural.
I en aquesta funció social de l’Arquitectura hi juguen un paper fonamental els Col·legis d’Arquitectes, que fan una gran feina, entenent que els col·legis professionals, molt més enllà del que és merament gremial i de donar servei als seus col·legiats, han de ser aquells espais que donin servei a la ciutadania en aspectes com ara el foment de l’Arquitectura, el Patrimoni i la Cultura a través d’activitats, debats, visites, exposicions, etc., i fer que l’Arquitectura es conegui en tots els seus àmbits i informar de temes com els ajuts procedents dels Fons Next Generation de la Unió Europea per a la rehabilitació i millora energètica d’habitatges i edificis; o donar solució a les possibles consultes que pugui tenir la ciutadania al voltant d’altres temes de ciutat, urbanístics, etc.
Aquesta tasca d’aproximació amb la ciutadania és una de les principals voluntats a les quals han d’aspirar els Col·legis d’Arquitectes. I des d’ells, a través del servei públic, treballem dia a dia per donar resposta a les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes, una tasca que assumim amb la clara voluntat de treballar per apropar l’Arquitectura a la ciutadania, per resoldre els seus problemes, cobrir les seves necessitats, així com difondre i preservar el nostre patrimoni cultural i arquitectònic, i desenvolupar, així, la funció social de l’Arquitectura, centrada a millorar la vida de les persones.
