L’Audiència Nacional ha rebutjat els recursos de dos dels condemnats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va perpetrar els atemptats de Catalunya el 2017 en què sol·licitaven la nul·litat d’actuacions en aplicació de la denominada doctrina Atristain que va fixar el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) en relació amb la validesa de les declaracions dels detinguts en situació d’incomunicació.
En dos interlocutòries, el tribunal rebutja la nul·litat d’actuacions sol·licitades per Mohammad Houli Chemlal i Driss Oukabir, condemnats a 53 anys i mig de presó i a 46 anys, respectivament, en considerar que no es van vulnerar els seus drets per declarar incomunicats després de la detenció, tal com sol·licitaven les seues defenses.
La Sala d’Apel·lació recorda que el TEDH admet excepcionalment l’anul·lació del dret del detingut a comptar amb assistència lletrada de la seua elecció si en interès de la justícia hi ha motius pertinents i suficients per a considerar-ho necessari. Afegeix que es poden imposar restriccions a l’accés al seu advocat sempre que hi haja un motiu justificat. En particular, segons el TEDH, es poden imposar certes restriccions al contacte entre advocat i client en casos de terrorisme, com passa en aquesta causa, en què es va acordar la incomunicació dels detinguts fent-ho saber oportunament per interlocutòria motivada del jutge.
A més, la sala assenyala que el que és rellevant, segons el TEDH, és determinar si el dret a la defensa s’ha vist irremeiablement perjudicat perquè les declaracions incriminatòries s’hagen efectuat en un interrogatori policial sense assistència lletrada i puguen servir per a condemnar-lo o que les proves obtingudes arran d’estes declaracions a comissaria constituïsquen una part important de les proves materials en què se sustenta la condemna. En este cas, la sala precisa que estes declaracions seran analitzades en sentència, però de cap manera sustenten el pronunciament condemnatori, segons la sentència recorreguda.
El tribunal destaca que la sentència del TEDH produeix efectes respecte de la persona directament afectada i que en el cas d’Atristain la Sala Segona del Tribunal Suprem va acordar no donar accés al recurs de revisió, ja que la seua condemna no es va fonamentar exclusivament en les declaracions assolides en situació d’incomunicació.
