El llibre del grup de recerca del Reliquiari major obre de bat a bat una altra incògnita que no havia estat posada sobre la taula de forma explícita: l’autenticitat dels diferents fragments de la Santa Cinta que es conserven.
Suposadament, el Reliquiari menor (43 centímetres i més de dos quilos) recuperat triomfalment després de la guerra i que presidix la capella de la Cinta, tot i que n’ocupa un espai desproporcionat que estava reservat al Reliquiari major (més de 6 quilos i 75 centímetres), guarda 39 centímetres de la Santa Cinta, uns dos pams o, d’una altra manera, una sisena part del total.
El 2017, amb motiu dels 400 anys de l’Arxiconfraria de la Cinta, el bisbat de Tortosa va encomanar un nou reliquiari, anomenat de la Llaçada, per a guardar-hi un fragment de la Santa Cinta [a la imatge, el bisbe Benavent durant l’operació] i que pogués ser traslladada a altres llocs amb motiu d’esdeveniments religiosos.
El cas és que la investigació del grup de recerca duta a terme des d’aquell mateix 2017 ha fet sortir a la llum un altre possible fragment de la Santa Cinta, en mans d’una família tortosina.
Una dona, que vol conservar l’anonimat i que tenia el marit malalt de càncer, va anar un dia a la catedral i algú li va donar un tros de la Cinta. “Fa 12 anys que este home dorm amb la Cinta sota el coixí i es troba relativament bé”, apunta Josep Maria Gasulla.
El grup va demanar a la dona una fotografia i en veure-la, els seus membres van quedar impactats, ja que tenia cinc nuats com els que descrivia l’inventari de l’any 1347. Van proposar al bisbe Benavent fer un estudi del fragment de la Cinta del Reliquiari històric menut i poder determinar, per comparació, l’autenticitat d’altres fragments, com era el cas.
El bisbe es va negar a tocar el Reliquiari petit però es va obrir a fer servir el fragment del nou Reliquiari de la Llaçada, a la vegada que el grup de recerca va convèncer la dona perquè tallés i els fes arribar un petit tros de cinta de 3 centímetres. El Capítol Catedralici, però, va tornar a donar un cop de porta al grup de recerca i es va negar “per unanimitat”, segons va argumentar, a fer cap prova microscòpica. “Va suposar una resposta inesperada i difícil d’entendre”, es lamenta en el llibre.
Una de les explicacions passa per les possibles reserves sobre l’autenticitat fins i tot de la Santa Cinta que es conserva actualment. Al programa de Festes de la Cinta de l’any 1953, un conseller de la sucursal del Banc d’Espanya de Tortosa -on havia estat dipositat part del tresor de la catedral- recordava en un article que l’any 1937 van estar a punt de canviar la Santa Cinta del Reliquiari petit per un altre brodat antic, per a salvar la relíquia d’un destí incert.
Finalment, no ho van poder fer, però en alguns cercles s’ha especulat que algú en algun moment salvaguardés la relíquia separant-la del reliquiari, tant del petit com del gran. I potser un fragment va anar a parar a una família tortosina, gairebé 70 anys després.
Potser el Capítol Catedralici no vol exposar-se al resultat d’una prova científica que qüestione l’autenticitat de la que es venera com a Santa Cinta? Fonts del grup de recerca així ho reconeixen. Siga com siga, el fragment cedit per la família tortosina sí que ha estat analitzat.
A iniciativa del grup de recerca, el doctor Manich, del CSIC, especialista en teixits, va valorar que “mai havia vist un teixit així”, entorxat i habitual en l’Edat Mitjana. En canvi, ara sí a través del Capítol de la catedral, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Valldoreix data el teixit del segle XIX, cosa que en descartaria l’originalitat.
El grup de recerca ha buscat l’opinió d’un tercer, la Universitat Politècnica de Terrassa, i continua pendent de la seua resposta.