Mai unes eleccions generals s’havien convocat al juliol. Les dades de l’empresa tecnològica Nommon, que fa els estudis de mobilitat per al Ministeri de Transports, han permés fer públic que el mateix cap de setmana de juliol de l’any passat, hi havia més de 5.000 milions d’espanyols fora del seu lloc de residència, dels quals gairebé 4 milions estaven a més de 100 quilòmetres.
Sense la possibilitat de fer un zoom territorial per a poder traslladar esta realitat a les Terres de l’Ebre, és obvi que molta gent està de vacances, bé fora del territori bé en segones residències a la costa: l’Ampolla o la Ràpita són alguns dels destins regulars favorits dels ebrencs de l’interior durant els mesos d’estiu.
Alguns estaran relativament a prop del seu lloc de residència o votació, però la pregunta és clara: la motivació per a participar serà prou consistent com per a superar els obstacles que implica la insòlita convocatòria electoral en juliol? El missatge que alerta a l’electorat d’esquerres de la imminència d’un govern participat per la ultradreta serà suficient per a contrarestar les prioritats d’oci estival i l’afartament transmés per bona part del votant d’esquerres que es va quedar a casa el passat 28 de maig?
En un principi, les enquestes deien que l’electorat més mobilitzat podia ser el de dretes, però precisament en regions com la de Madrid, on sembla que el transvasament de vots cap al PP podia ser més important, les dades de mobilitat tornen a ser clau en esta ocasió: 1,6 milions de madrilenys estaven fora de casa el mateix cap de setmana de juliol del 2022.
A les Terres de l’Ebre, la jornada electoral també coincidirà amb festes marcades al calendari, com la del Renaixement a Tortosa o les festes patronals de la Ràpita. Si la gernació de gent al carrer afavorix o no la participació, és una variable pendent de resoldre’s, però alguns sociòlegs afirmen que no seria d’estranyar que la gent d’alguna manera “s’oblidés d’anar a votar” en estos contextos. A Tortosa, no ha transcendit cap previsió per a canviar espais de votació, però, això sí, s’ha decidit endarrerir la desfilada final del Renaixement fins a les 20.30 h, amb els col·legis ja tancats.
Projeccions de participació alta, malgrat tot
Per contra, hi ha factors que conviden a pensar en una participació digna. Per començar, a l’Estat espanyol la participació més alta sempre s’acostuma a donar en eleccions generals.
Mai s’ha baixat del 65 %, si bé és veritat que fa quatre anys, amb la repetició electoral del novembre del 2019, es va assolir el percentatge més baix des de la restauració democràtica (66,2 %). A les Terres de l’Ebre, la participació va arribar al 68,5 %, si bé en este cas no era ni de bon tros la menys important, perquè n’hi va haver menys els anys 1979, 1989, 2000, 2011, 2015 i 2016. L’últim estudi del CIS reflectix que prop d’un 78 % dels enquestats a l’Estat té del tot clar que exercirà el seu dret a vot.
Si s’analitzen les dades de la participació en eleccions estatals o autonòmiques convocades en períodes extraordinaris, el rècord el tenen les eleccions al Parlament del desembre del 2017, convocades per l’Estat espanyol, al recer de l’article 155 de la Constitució, després del convuls referèndum de l’1 d’Octubre, quan es va superar el 79 % de participació. Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, la dada encara s’enfilava per primera vegada per damunt del 80 %. La situació política, però, tenia poc a veure amb l’actual.
Politòlogues com Cristina Monge o Paloma Roman confien que la participació serà alta. De fet, esta setmana ha transcendit que s’han superat els dos milions de sol·licituds per a votar per correu. El termini per demanar-ho s’esgotava este dijous, 13 de juliol, però fins al dia 20, encara es pot votar.
Correus no tenia previst fer públiques les dades territorials sobre el nombre de sol·licituds tramitades fins a este divendres, 14 de juliol.
Dissabte passat, l’empresa pública va anunciar que contractaria “tots els efectius que siguen necessaris per a garantir el vot per correu” en estes eleccions: “Si fos necessari, se superaran els 12.000 efectius que han proposat les organitzacions sindicals”. Es recorre a les borses de treball de correus i a les persones amb experiència laboral a la companyia i, si escau, als 84.000 aspirants al darrer procés de consolidació de faena.
Més enllà d’un increment raonable del vot per correu, la convocatòria de les eleccions en ple juliol també ha condicionat la campanya electoral, ja que atenent a les altes temperatures, gairebé no s’estan fent mítings de gran format ni trobades multitudinàries. Els mitjans de comunicació tradicionals i les xarxes socials han estat la via de penetració dels discursos dels partits.
