Durant estos vint-i-cinc anys de la festa, el menú gastronòmic que ha dixat la festa del Renaixement ha estat molt variat i han sorgit diverses propostes, tant en l’àmbit culinari com de diferents productes típics per a beure, com podria ser el Joconut (Vi de Nous) o l’Hipocras (beguda medieval), que s’han arrelat durant els anys, al marge dels productes que podem trobar per les diferents tavernes que podem trobar a la Ruta de la Saboga.
Mengeu de festa
Els diferents restauradors oferixen un ampli i extens mostrari de plats reniaxentistes basats tots ells en el receptari del Llibre del Coch (1525) del Mestre Robert, entre els quals hi podem trobar: el conill ab pebrada bruna (conill se servix acompanyat amb una salsa agredolça, amb sabor dominant de pebre però també amb gingebre, safrà, vinagre de vi ranci i mel i pensada per a carns de caça); resoles o raroles (una espècie de bunyols que es feien amb diferents barreges de carns, fetges i formatges i es coïen en llard o en oli); saitó en cassola; abadejo dessalat amb taperots i salsa de julivert; i cassola de salmó.
També hi participen els forners i pastissers amb el pa de la Festa; coca de l’emperador (una exquisidesa salada a base de peix, elaborada amb ingredients emprats en la cuina de l’època); coca d’espinacs, formatge i fruita seca; coca del Renaixement o prim: (elaborada segons la tradició culinària de l’època amb farina, oli, mel i fruita seca); torretes; coquetes amb la forma de l’escut de la ciutat al segle XVI; menjar blanc amb llet d’ametlles i aigua rosada; pastissets; garrofetes del papa; o la bona coca d’albergínia ab carn salada.
El Renaixement no solament representa una renovació en el món de l’art, la filosofia, la política i la cultura. A la taula, també es fa un salt en què es menja, com es fa este menjar i, fins i tot, com es menja. A Catalunya, a causa de la seva relació més estreta amb els regnes d’Itàlia, estes innovacions són assimilades abans que als regnes veïns de la Península.
Són els catalans els primers de menjar a taula, asseguts, utilitzant coberts i cadascú amb el seu plat individual, en contra del costum dels castellans de menjar asseguts a terra i en una escudella comuna.
Este gust per la cuina es reflectix en l’edició de diferents receptaris, que durant anys seran llibres de referència, com el Llibre del Coch (1525) del Mestre Robert, i que ara servixen de font per als restauradors de Platigot a l’hora de preparar el Mengeu de Festa. Durant els dies de la Festa del Renaixement dixeu-vos dur per un món de sabors i olors ja desapareguts. De la mà de Platigot, l’associació de restauradors de Tortosa, descobrireu una cuina que ens transporta a sensacions remotes en el temps, amb contrastos que molts cops ens semblen innovadors, però que fa segles que són coneguts.
El Mengeu de Festa, les jornades de la cuina del Renaixement, és una oportunitat per a conèixer la cuina catalana més antiga i copsar com ha evolucionat fins ara.
No obstant això, malgrat la distància temporal i l’evolució dels gustos, receptes i tècniques culinàries, la nostra cuina conserva plats molt antics.
