Les inundacions patides a l’Horta Sud de València no només ens corprenen a tots, sinó que també ens interpel·len. D’un costat, se torna a evidenciar que l’urbanisme practicat durant dècades no ha tingut en compte els cursos naturals de l’aigua. En segon lloc, se torna a constatar que la dimensió del canvi climàtic és major del que potser ens pensàvem i no és exclusivament a anys vista, sinó que és ara. A més a més, s’ha donat el cas que els cabals vessats pels barrancs han superat amb escreix les pitjors previsions de la ciència per a fenòmens amb una recurrència de 500 anys. Finalment, resulta un contrasentit que en plena era digital, en què som capaços de monitorar en línia el cabal d’un riu i d’un barranc, no hàgem pogut avisar a temps a la ciutadania i evitar moltes morts.
Les conclusions respectives són prou clares: si és necessari decréixer per a traure construccions dels barrancs, s’hauria de plantejar sense embuts ni pors electoralistes. Si l’emergència climàtica ens colpeja, no podem posar-la en dubte, aferrats a discursos populistes, o continuar mirant cap a un altre costat en molts aspectes de les nostres vides. En tercer lloc, com reflexiona el cap de Protecció Civil a les Terres de l’Ebre en este número, caldrà revisar les prediccions científiques per a gestionar millor el risc i, per últim, cal fer els deures abans de les emergències, i això passa per elaborar plans locals de protecció civil tan detallats com siga possible, per a després tindre operativa una resposta a l’altura d’esdeveniments que poden convertir-se en tragèdia, com ha estat el cas al País Valencià.
