L’estat del món (44)

El Fons Monetari Internacional (FMI) alerta que la possibilitat d’una recessió està augmentant, estem patint els últims cops de cua d’un capitalisme salvatge que origina unes desigualtats insostenibles. Chomsky opina, referint-se a una de les conseqüències de la guerra a Ucraïna, que “les corporacions energètiques estan eufòriques pels grans beneficis.

És el capitalisme salvatge tornant-se boig: estem generant tots els beneficis que podem encara que sapiguem que estem destruint qualsevol possibilitat de supervivència”. El New York Times ha assenyalat Chomsky com el més important pensador contemporani.
L’economista Bernardo Kliksberg diu que “el capitalisme salvatge crea monopolis i controla el mercat que, operant a través de les multinacionals, genera una gran desigualtat social.

Els pocs rics són cada cop més rics, i la majoria de pobres es tornen cada cop més pobres”; així que aquest capitalisme fa possible guanys espectaculars per a algunes persones, però no beneficia el conjunt de la societat. En definitiva, la pobresa i la desocupació estan augmentant, sobretot als països subdesenvolupats, i divideixen el món en uns pocs països guanyadors, el G20, i una majoria de perdedors.

Fa falta un nou sistema econòmic, el primer objectiu del qual sigui un concepte de creixement que sigui just amb les persones i sostenible amb el planeta, en lloc de mirar només pels beneficis d’uns quants inversors i accionistes.

Un exemple d’aquest capitalisme esbojarrat el tenim en la multinacional farmacèutica AstraZeneca, que ha rebut 336 milions d’euros de la Unió Europea per a investigació, però els beneficis de la vacuna de la covid han estat per a la farmacèutica. Les cinc empreses que van desenvolupar les vacunes de la covid han aconseguit uns guanys espectaculars gràcies als diners públics que han rebut, i han fixat uns preus elevats que els països pobres no poden pagar.

Com diu el polític nord-americà Bernie Sanders en el seu llibre Contra el capitalisme salvatge, “cal transformar el sistema, i són els joves els que poden fer-ho. I cal fer-ho ara, abans que sigui massa tard”. El problema és que estem tan ficats en el model econòmic capitalista que no hi ha prou voluntat política per trobar una economia alternativa real, la qual cosa fa que estiguem a la vora de l’abisme.

Com ja he dit diverses vegades, no hi veig altra solució que la pressió pacífica de la gent, a escala global, exigint una economia basada en una distribució més equitativa dels recursos del planeta, la qual cosa és possible, ja que, com va dir Gandhi, “la Terra dona recursos per a tots però mai donarà prou per a la cobdícia d’uns quants”.

Jordi Gas
Jordi Gas
catedràtic de matemàtiques jubilat i exprofessor de la UIC
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 89 = 95

Últimes notícies