David Tormo Benavent (Barcelona, 1973), amb arrels familiars a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), presenta a Horta de Sant Joan (dissabte 1 de març, 19 h, Ecomuseu dels Ports), la conferència “Caciquisme i resposta social a la Terra Alta. Els fets d’Horta”, dintre del cicle de Jornades d’Història Popular, on s’ha parlat de les col·lectivitzacions agràries durant la Guerra Civil, de xarxes comunals a l’Ebre, de la Democràcia Comunal, i se’n preveu una altra sobre Josep Llunas, anarquista humanista del segle XIX.
Tot això és fruit dels nuclis de resistència cultural que queden als pobles petits, de comarques agràries, extenses geogràficament, però, de fa anys, amb greus problemes de despoblament.
A Vilalba, a l’altiplà de la Terra Alta (trufada de plantes eòliques), un dels resistents culturals, en el ram de la investigació i difusió històrica, és, sens dubte, David Tormo, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, especialitzat en l’estudi de la Guerra Civil i el franquisme, així com de la història local i comarcal de la Terra Alta, temes que ha anat publicant en extensos articles a la revista Jorn Nou, del Patronat Pro-Batea, un altre nucli de dinamització, com a Horta mateix hi ha el citat Ecomuseu (amb la família Carbó) i al Pinell de Brai, el grup de la revista Fatumer, amb els treballs d’Antònia Serres.
David Tormo es va implicar decisivament sobre aquestes qüestions del passat immediat del segon terç del segle XX (1936- 1945), cada vegada més allunyat, a través de la direcció de projectes (2001-2007) d’exhumació de fosses comunes de la guerra civil (tantes en aquestes terres) i com a coordinador tècnic (2011-2020) del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).
Tot això és una feinada, si a més s’hi sumen els seus llibres, que han requerit anys de recerca, entre els quals, per exemple, Víctimes i botxins. La repressió a Vilalba dels Arcs durant la Guerra Civil i el franquisme (1936-1945), de més de tres-centes denses pàgines, editat el 2022 per Onada edicions, de Benicarló, que dirigeix i fundà Miquel Àngel Pradilla, filòleg a la URV.
La darrera vegada que vaig veure David Tormo -ho sé perquè m’ho vaig apuntar en una de les moltes “llibretes de camp” que gasto- va ser fa gairebé un any, el 23 de març de 2024, a Vilalba mateix, que era Dijous Sant, quan vaig assistir, amb el meu amic naturalista Àlex Deike, a la Processó on participa, pels carrers i camins, tot el poble fins a una muntanyeta simulant el Gólgota, allí on van crucificar Jesús per dir veritats incòmodes.
Abans o després d’aquesta Processó, vaig reunir-me al Bar del Casal El Rossinyol, amb un grup de gent, experimentats en situacions d’adversitats personals i col·lectives, entre els quals en David, que va explicar-me un catàleg d’aquestes “situacions”, que un dia faria bé -si li sembla oportú- d’explicar per escrit, a manera de petites memòries, per tal que poguéssim saber millor com les gasten els partits quan arriben a un cert grau de poder, per més petit que sembli.
