Millorar l’eficiència en l’aplicació dels adobs nitrogenats sobre el conreu de l’arròs per evitar impactes ambientals i reduir els costos per als productors. L’IRTA ha presentat aquest dimarts els resultats dels experiments en marxa per definir eines i estratègies útils per al sector. Es tracta de trobar tecnologies que permetin reduir al màxim les pèrdues d’adobs, aplicant-los a demanda, en funció de la resposta de la planta, i de forma sincronitzada o amb una alliberació lenta, segons l’evolució de les temperatures i el desenvolupament de l’arròs. Aspectes clau per als productors del delta de l’Ebre, que han vist amb preocupació com el preu dels adobs nitrogenats per a l’arròs s’ha triplicat durant l’últim any.
“Una part important d’adob es perd: des del 80% fins a, fent les coses bé, un 25%. La pèrdua zero no existeix. Hem de minimitzar aquestes pèrdues. Intentem desenvolupar eines perquè es perdi el mínim: per motius econòmics i ambientals“, ha subratllat Mar Català, responsable de recerca sobre el cultiu de l’arròs a l’IRTA.
La investigació sobre adobs nitrogenats i la seva aplicació és un aspecte “crític” per als productors i per a l’administració. D’una banda, perquè la seva introducció indiscriminada al medi pot causar greus problemes de contaminació i efectes no desitjats, sobretot als aqüífers. Ara, a més, s’hi suma la gran preocupació que ha generat el brutal encariment d’aquests productes. Des de l’any passat, el preu del sulfat amònic s’ha multiplicat un 2,3 i el de la urea s’ha triplicat.
“Totes les matèries que utilitzem per al conreu de l’arròs s’han disparat, però especialment el fertilitzant. Respecte l’any passat, el triple. O el preu de l’arròs puja de forma considerable o els beneficis d’enguany seran molt curts“, ha avisat el productor d’arròs ampostí Rafel Verdiell.
En aquest context, la racionalització en l’aplicació i l’estalvi es prefiguren com a aspectes clau per fer front a la viabilitat futura dels conreus. En la XXVII Jornada de camp de l’arròs que l’entitat ha organitzat a l’IRTA a la seva Estació Experimental de l’Ebre, amb la participació d’unes 250 persones vingudes d’arreu de l’Estat, els investigadors i empreses del sector han donat a conèixer els resultats de diversos experiments en marxa.
En aquests moments, l’IRTA té en marxa vuit projectes per estudiar la fertilització i l’eficiència del conreu. En un dels casos, vol determinar les necessitats concretes d’adob nitrogenat per a la varietat JSendra, la més estesa actualment i que demanda una considerable quantitat de fertilitzants. Als camps, els investigadors apliquen entre 0 i 350 quilos de nitrogen per hectàrea, amb dosis creixents. En l’àmbit empresarial, també s’estan desenvolupant productes per assimilar el nitrogen existent a l’atmosfera i reduir la seva aplicació directa al camp.
Davant el creixent increment de preus, a més, diversos productors han optat també per aplicar adob nitrogenat en forma de dejeccions ramaderes als arrossars. “És una molta bona opció quan tens terres molt empobrides no només en nitrogen sinó també en altres nutrients. Recomanem fer una aplicació de cinc anys de dejeccions ramaderes“, apunta Català, sempre a partir del coneixement exacte de la composició d’aquests nutrients orgànics.
És una matèria, a més, que aporta fòsfor i potassa, ajudant a recuperar els sòls per a la producció. “Però si abusem i tirem molts anys els nutrients i les extraccions de fòsfor, per exemple, estan per sota del que aportem podríem contaminar. Per això proposem fer una aturada cada cinc anys i aportar més nitrogen. Això podria ser una estratègia combinada molt sostenible“, subratlla Català. Verdiell, a més, recorda que el delta i les Terres de l’Ebre en general no hi ha un nombre de granges prou important per aconseguir el volum de dejeccions necessari.
A la recerca de varietats més eficients
L’alternativa, apunten els investigadors, podria passar també per l’elecció o desenvolupament de noves varietats d’arròs que consumeixin nitrogen de forma eficient. Aquest és, precisament, un dels objectius d’un altre projecte, finançats amb els fons Next Generation en el qual participen diversos centres de recerca i universitats a banda de l’IRTA, amb el qual s’estudien fins a 170 espècies diferents, procedents d’arreu del món, de la varietat Japònica. A cadascuna se’ls apliquen concentracions de 100 i 200 quilos de nitrogen per hectàrea.
“Les tenim totes caracteritzades genèticament i al final ens han d’ajudar ha desenvolupar varietats més eficients. No hem de pensar només amb els adobs, hem de pensar que siguin més eficients. La tendència dels últims anys és de varietats molt productives però molt exigents en nitrogen. La millora ha d’anar cap a varietats que no necessiten tant de nitrogen per a tenir altes produccions“, ha indicat Català.
Els productors, assumeixen que cal posar en relació l’eficiència amb la producció i reconeixen que la recerca de noves varietats es pot convertir en una de les solucions. “Si el nitrogen continua en aquests preus potser haurem de buscar noves varietats, que potser ens donen menys producció però una rendibilitat més alta per l’aplicació de nitrogen“, sosté Verdiell. Seria el cas de l’arròs bomba, molt menys exigent en matèria de fertilitzants que el predominant JSendra i amb una producció força bona, però en canvi molt sensible a fongs o l’efecte del vent. “Però qui em diu a mi que no pugui sortir una nova varietat com el bomba que ens permeti reduir l’aportació de nitrogen?“, tanca.
