Des d’Horta, els meus amics Dick i Elena em porten a Calaceit, al Matarranya català d’administració aragonesa, on em diuen que s’ha obert una llibreria. M’afegeixo a la petita excursió, perquè on hi hagi olor de tinta, allí que vaig.
Arribem i al carrer Joan Cabré (l’arqueòleg local que a primers de segle XX, amb gent de Barcelona, com Bosch Gimpera, descobrí i excavà el jaciment de Sant Antoni) em trobo oberta de bat a bat la portalada d’una noble mansió dedicada als llibres, actuals i antics, que té per nom, justament, De bat a bat, indicant la disposició a l’obertura que volen donar a aquest “Espai cultural”, on també s’oferiran vins, cafeteria, dolços, exposicions, presentacions i, com l’altre dia d’inauguració, música, a càrrec del duet Pili Cugat (veu i direcció artística) i Carlos Lupprian (guitarra, composició i direcció musical). Bons els dos, ja els havia escoltat al Mas del Rei, amagat en una boscada pròxima, reportant, com ara, músiques mediterrànies, amb textos de poetes del terreno (Zoraida Burgos, Vicent Pellicer, Àngel Martí Callau, etc.). La seva web: www.produccionsculturaviva.com.
Bona vetllada. Al capdavant d’aquest remenament bibliogràfic hi ha la parella Ricard Solana Valls, de Reus, i Mercè Gimeno, de Calaceit, associats amb Teresa Claramunt, també calaceitana. No m’estranya l’èxit d’audiència. Saben actuar i ho fan de la manera senzilla i elegant, és a dir, popular, tan arrelada en aquestes terres d’estepa i garriga on el tríptic, també mediterrani, de blat, vinya i olivera queda perfumat pel cerç que baixa i s’expandeix per l’ampla vall de l’Ebre.
Jo havia tractat, per afers d’edicions, en Ricard i la Mercè, que disposaven d’una impremta on editaven llibres de continguts locals i regionals, i amb els anys havien acumulat una quantitat -i qualitat- fenomenal de volums antics, de segona mà i descatalogats que anomenen Els llibres de la Vallrovira (terme local que deu voler dir vall de roures, com el topònim de la capital del Matarranya), dedicats a Literatura, Història, Filosofia, Art, Idiomes, Assaig i Infantil i Juvenil. La seva web és www.vallrovira.com.
Jo m’havia passejat entre els carrerons i avingudes d’aquest cafarnaüm de llibres vells, gastats pel temps, però de saviesa actual. El que no sabia, o no recordava, del reusenc Ricard Solana és que la seva mare era de Calaceit, on el fill acudí ja fa quaranta anys, el 1985, amb la finalitat, pel que veig, d’establir-s’hi professionalment en el camp de les arts gràfiques, la qual cosa implica, per poc que s’hi estigui adherit (i Ricard ha demostrat una veneració completa), estimar els llibres. I estimar la dona que trobà entre les velles pedres daurades pel sol.
Així que va ser un bon retrobament. Entre el personal que em van presentar hi havia l’escultor Lluís Ribalta Coma-Cros ([email protected]), que disposa d’un Taller i Galeria, també a Calaceit, i que ha realitzat una pintura mural a l’interior de la Capella de la Misericòrdia, de 1721, entre vells xiprers tocant a la carretera del poble.
Amb tots aquests al·licients, afegits als que ja fa temps que sobreviuen en forma de revistes, com Temps de Franja, i d’associacions, com Associació Cultural del Matarranya, veig que aquesta comunitat revifa, com en els anys 60, 70 i 80, quan Calaceit va ser anomenada el Cadaqués de l’interior, amb presència de pintors, poetes i artistes i escriptors diversos: de Donoso a Ràfols Casamada i, entre tants, d’Angel Crespo a Romà Vallès, que vaig conèixer aquí. I la presència significativa -sobretot a la molt anomenada Fonda Alcalá- de Joan Perucho, Néstor Luján i altres il·lustres gastrònoms.
Res millor que la cultura i l’agricultura als fogons, la cuina.
