Han hagut de passar molts anys. Massa, però les restes dels soldats Anton Casanovas Castany i Josep Sans Cabot han pogut tornar amb les seues famílies. Tots dos van perdre la vida al front de l’Ebre quan tenien prop de 30 anys i el passat dissabte, dia 13, la Generalitat va lliurar-ne les despulles als seus descendents perquè els puguen enterrar amb dignitat.
“Mai vaig perdre l’esperança de trobar-lo”, va assegurar entre llàgrimes Rosa Sans, la filla de Josep Sans, després de rebre les despulles del seu pare en una caixa, al cementiri de Sant Andreu de Llavaneres. Només tenia tres mesos quan el seu pare va morir a la guerra i des de fa més de deu anys la família l’havia buscat sense èxit. El seu cos es va recuperar d’una petita fossa exhumada a Corbera d’Ebre, en un dels escenaris més cruents de la batalla. Este diumenge, l’endemà de rebre’n les restes, l’han pogut enterrar i tancar el dol en un acte íntim al cementiri de Sant Andreu de Llavaneres, on residix la família.
El mateix dissabte, a Sabadell, també es van lliurar les restes d’Anton Casanovas. “Me’n vaig d’aquest món amb satisfacció perquè em faltava això”, ha reconegut la seua filla Dolors, molt emocionada. Les restes del seu pare van ser un dels cent cossos que els arqueòlegs van poder recuperar a la fossa comuna de les Pernafeites, a Miravet, durant el 2018.
Les dos famílies van inscriure’s al programa d’identificació genètica de la Generalitat i van lliurar una mostra d’ADN a l’Hospital Vall d’Hebron per a poder recuperar els seus familiars desapareguts durant la Guerra. Després d’obrir les fosses a Corbera d’Ebre i Miravet, les restes òssies es van analitzar al laboratori genètic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les dades dels cossos exhumats es creuen amb les del banc d’ADN de les famílies que busquen algun desaparegut i, si les dades coincidixen, queda provada la relació de parentiu i les restes es poden lliurar als familiars.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va presidir el lliurament de les restes d’Anton Casanovas i Josep Sans a Sabadell i Sant Andreu de Llavaneres. Ciuró va destacar el compromís del Govern de la Generalitat de seguir treballant “en l’obertura de fosses i la identificació de les restes”, perquè les famílies puguen tancar el dol.
Actualment, hi ha localitzades a Catalunya prop de 700 fosses de la Guerra Civil i, de moment, se n’han obert 61. Des de la posada en marxa del programa d’identificació genètica pels desapareguts de la Guerra, al 2016, s’han pogut identificar les restes de setze excombatents que van ser enterrats en territori català.
