“El projecte està madur i ara cal compartir-lo amb els diferents actors polítics, socials i econòmics de l’Ebre, per generar els consensos més amplis possibles. Des del minut zero volem que quedi clar que aquest ha de ser un projecte de llei on tots féssim les aportacions necessàries per a que surti bé”. Són declaracions del diputat Lluís Salvadó a Ebredigital.cat, confirmant que ja ha arribat l’hora de crear el nou Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre (CITE), la nova institució que donarà veu política al territori mentre no arriben les vegueries, i que necessàriament suposarà la desaparició dels consells comarcals del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.
Es tracta d’un proposició de llei que presentarà ERC desprès d’haver-lo estat cuinant els últims anys, i que ja busca acords amb les diferents formacions polítiques de Catalunya per a que pugui ser una realitat aquest 2020. Lluís Salvadó, també ex-delegat del Govern i ex-Secretari d’Hisenda, assenyala que hi ha treballat com “un militant de l’Ebre”, referint-se a que aquest hauria de ser un projecte més de territori que de partit. I garanteix que hi ha un exhaustiu treball jurídic al darrera com per confiar-hi, i evitar topar de nou amb l’estat com va passar amb el Consell de la Vegueria, que va quedar paralitzat arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Miravet (2006).
El diputat Lluís Salvadó, que mostrava la proposició de llei acompanyat del també diputat Alfons Montserrat, president d’ERC a la regió de l’Ebre, assenyalava que no poden confirmar si el presentaran de forma imminent, o caldrà esperar l’últim trimestre de 2020, ja que s’està a l’espera de veure quan es convoquen finalment les eleccions anunciades pel president de la Generalitat, per a després dels pressupostos. A hores d’ara els pressupostos, segons fonts del Govern, s’esperen per al 17 de març, i les eleccions a l’octubre.
El projecte de llei del CITE, així no obstant, ja s’ha presentant a nivell territorial. El passat dijous 19 de febrer es va mostrar a un grup reduït d’assistents a una reunió celebrada a Tortosa a la que es van convidar destacats representants de la societat civil ebrenca. Tant del món universitari, cas de Josep Maria Franquet, director de la UNED, president del Consell Econòmic i Social i expert en organització territorial; com d’altres representants dels sectors productius i d’entitats socials.
Ebredigital.cat ha tingut accés a part de l’esborrany. S’anomena “Llei de Creació del Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre de supressió dels Consells Comarcals del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta”. S’aborda per tant un tema sempre controvertit. I tot plegat amb un objectiu central ambiciós que queda reflectit al punt 1, el que estableix l’objecte: la funció del nou Consell General serà “el govern i l’administració” de les quatre comarques.
L’esborrany de la proposició, que encara no s’ha distribuït en la seua totalitat, estableix que hi haurà el plenari, la presidència, les vicepresidències, els consells d’alcaldes comarcals, el consell territorial i la gerència, perquè es vol continuar mantenint allò que sí ha funcionat en el models dels 4 consells comarcals. La proposició planteja també que s’agafen competències de la Diputació, i s’insisteix en que tot plegat es vol fer “sense perdre en cap cas la proximitat ni la visibilitat de cadascuna de les quatre comarques”.
La base jurídica
Com que la nova llei del CITE serà excepcional, ERC s’ha esforçat en trobar “fórmules jurídiques que siguin viables” en l’actual marc legal, per evitar que el projecte fracassi. Es preveu que tornen a obrir-se els debats sempre controvertits al voltant de la província, la vegueria, i també sobre els efectes de la supressió dels consells comarcals, i es té clar que “com més consens hi hagi a nivell territorial i polític”, tot serà més fàcil.
L’exposició de motius de la llei es basa en els articles 83 i 93 de l’Estatut, i conclou que és possible crear aquest organisme amb una “llei del Parlament”. També recorda que les vegueries que van ser incorporades a l’Estatut d’Autonomia del 2006, i recorda que actualment es troba “en situació transitòria d’ajornament de la seva efectiva implementació com a conseqüència de la STC 31/2010, de 28 de juny”.
Però l’argument més sòlid és el que fa referència al CITE creat el 4 de desembre de 1978 pel president Tarradellas, quan encara ni existia l’Estatut que va recuperar les institucions catalanes: el CITE “beu d’antecedents històrics previs al propi estatut d’autonomia de Catalunya”, quan “la Generalitat va aprovar un Decret de Presidència on es constituïa el Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre”.
Així mateix, per justificar la supressió dels consells comarcals recorda que recentment s’ha produït “la supressió recent del Consell Comarcal del Barcelonès”, i situa la supressió dels 4 consells comarcals ebrencs en el context europeu i normatiu: s’aplicarien “criteris d’eficiència, racionalització, sanejament administratiu, optimització de recursos, gestió administrativa de proximitat al territori i aplicació del principi de subsidiarietat en la prestació de serveis establert per la UE com a principi rector a la Carta Europea d’Autonomia Local”.
La base jurídica europea és també una basa important per a ERC, una important base jurídic que l’argument per oposar-se al nou CITE és la indivisible unitat provincial, argumentant que seria una nova administració. En aquest sentit cal dir que s’ha estudiat a fons si hi ha precedents a Europa que ho avalen, i els hi ha. Concretament a Suècia, Dinamarca, Suïssa o Àustria, estats federals o unitaris, que combinen dos models d’administració pública en plena normalitat.
El CITE original
El CITE que va crear l’any 1978 el president Josep Tarradellas va ser també un fet extraordinari. Va suposar la primera concentració de talent i també de representants polítics del conjunt del territori, de forma consensuada per totes les forces polítiques. En una menuda oficina de Tortosa hi participaven polítics llavors molt significats -i ara jubilats-, com seria el cas de l’exdiputat Joan Josep Grau (CiU, d’Amposta), Jesús Sorribes (politòleg, Tortosa), Josep Maria Simó (PSC, Amposta) o Víctor Gimeno (PSUC, La Sénia). Sense oblidar a personal més tècnic, com el cas de Vicky Curto (periodista, Aldover), entre altres.
El CITE va permetre tindre el primer estudi econòmic seriós i solvent de les 4 comarques de l’Ebre (finançat per Caixa Catalunya), i de la seua herència es va crear anys desprès l’actual Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE). D’aquella llavor van sorgir també, molts anys desprès, les actuals delegacions del Govern, creades el 3 de març de 2001 amb Artur Mas com a Conseller en Cap de l’últim govern de Jordi Pujol, pocs mesos desprès d’haver esclatat de la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional (setembre de 2000). Fins aquella data el territori només havien tingut, descentralitzats i amb seu a Tortosa, els servei territorial del departament de Cultura creats per Max Caner.
“Com la Mancomunitat”
El diputat d’ERC al Parlament de Catalunya, Alfons Montserrat, també president de l’organització regional del seu partit a les Terres de l’Ebre, ha reflexionat sobre les millores que comportaria el nou CITE, superant la fase actual en la que s’acumulen diversos nivells d’administració, molts d’ells duplicats. Ha citat l’exemple dels actuals serveis de “transport escolar o beques”, que tenen una estructura administrativa per a cada consell comarcal.
També ha fet referència al COPATE, un organisme que ara s’ha ampliat per a que operi a les 4 comarques de l’Ebre, però que en origen va nàixer del CODE, un altre ens que compartien només el Baix Ebre i el Montsià (alternant-se la seu, les funcions i els treballadors, entre els dos Consells Comarcals), per tractar la lluita contra el mosquit, i per actuar en la desratització i en el control de depuradores. I no va ser fins l’aparició de la mosca negra quan, finalment, es va estendre riu amunt.
El diputat Alfons Montserrat també ha volgut destacar les “grans possibilitats” que pot representar el CITE “per al desenvolupament real i efectiu” del territori. Salvant les distàncies, el comprava amb el que va significar la Mancomunitat de Catalunya: “Prat de la Riba va ser pràctic. Amb les eines que disposava, va crear una mena de gran Diputació General de Catalunya, sense trencar les províncies, i va començar a portar l’electricitat i el clavegueram als municipis, o fer les primeres carreteres. En certa forma Catalunya és avui un país més avançat gràcies al que es va fer fa cent anys, i a les Terres de l’Ebre ho hauríem d’aprofitar”, sentenciava.
Les competències
La idea central és que el nou Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre concentri les competències ara repartides i quadruplicades als consells comarcals, i que rebi més funcions per delegació de la Diputació i de la Generalitat. Una d’elles seria la de Turisme. Actualment la marca Terres de l’Ebre i el seu pressupost estan adscrites a la Diputació de Tarragona, i es gestionen per mig del Consell de Marca (n’hi ha un altre per a la marca Costa Daurada, que quadruplica el pressupost).
També se li delegaria el COPATE, el consorci mediambiental que es va crear amb l’etapa de Lluís Soler -actualment president de l’AMC- com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre; i que actualment està rellançat Joan Alginet, amb notables resultats a l’hora de sumar més adhesions territorials de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. El repte serà veure què passa amb els Consorcis de Residus, els de més recursos econòmics disponibles i a la vegada els de compartimentació més controvertida.
La política i els partits
A nivell polític el projecte per crear al CITE té força possibilitats de prosperar, sobretot si hi ha consens a les Terres de l’Ebre, ja que cas contrari és possible que les cúpules dels partits a Barcelona es preguntin perquè cal crear un nou ens territorial de forma excepcional, sense que el territori beneficiat ho vulgui. En aquest sentit, ERC ha estat treballant des de fa mesos el consens amb el PDECAT, i també amb Movem.
Ara però la llei ja entra en la fase nacional i caldrà veure què diuen els grups polítics del Parlament, en especial, els anomenats partits ‘constitucionalistes’. En el cas de Ciutadans, és una incògnita, perquè els pocs representants que tenen a l’Ebre, fins ara no han mostrat criteri propi en temes territorials, i habitualment segueixen les directrius del partit a nivell nacional.
Pel que fa al Partit Popular -ara presidit pel tarragoní Alejandro Fernández-, caldrà veure si es respecta “la petició expressa” que van fer el seu ex-líder Joaquim Fabra, ara advocat apartat de la política, que quan va deixar l’activitat política va demanar expressament al seu partit un “recolzament de la vegueria”, com va manifestar en el seu comiat en una entrevista al setmanari L’Ebre.
Pel que fa al PSC, un partit que històricament sempre ha estat capdavanter de la reivindicació de la vegueria (sobretot quan es confrontava amb la visió comarcal de Jordi Pujol en temes d’organització territorial, caldrà veure també si es segueixen els postulats de l’etapa Pasqual Maragall. Si més no, seria “una sorpresa” un canvi de posicionament al voltant d’un tema també important i emblemàtic.
A l’espera de reaccions (ERC reconeix que “hi ha diferents nivells d’entusiasme”), el preàmbul d’aquesta nova llei subratlla que no s’ha dissenyat un ens centralista, sinó una nova institució en xarxa, “d’estructura reticular”, i que té en compte la “pluralitat democràtica”. Vetllaria “pels interessos reals dels municipis amb població molt diferent (grans i petits), governats per partits polítics distints”, remarca, mostrant així un recel a com poden reaccionar els quatre consells comarcals de l’Ebre, on més d’un centenar de polítics tenen actualment assignades les seues retribucions.
Com ja va dir el catedràtic canareu d’Economia -i exdiputat- Germà Bel, en un article publicat al Setmanari L’Ebre, si el territori vol anar cap endavant de forma ambiciosa, “caldrà fer sacrificis”, passant pàgina a l’etapa dels consells comarcals. Uns organismes que en la seua opinió “són perfectament prescindibles”, al tractar-se d’organismes que únicament des dediquen a gestionar competències finalistes amb els pressupostos d’altres entitats públiques.
