Han passat anys des que va haver-hi les grans mobilitzacions anti-transvesistes. Desafortunadament, el cabal del riu no era l’única cosa amenaçada. Teníem i tenim un Delta amb unes acusades regressions a la seva part frontal i superior, a més d’una inestabilitat del Trabucador, estructura crítica pel manteniment de la badia dels Alfacs. Això per mencionar algunes de les problemàtiques.
Després del temporal Glòria, la gent es va despertar i va ser conscient de la realitat que vivia el Delta. Carles Ibáñez, Guillermo Borés i entitats ecologistes van dir “ja vos ho dèiem”. Han passat dos anys del Glòria i no ha sigut fins a l’últim 27 de març que la societat deltaica i ebrenca, un cop conscients del problema, no s’havien organitzat. I és que el dia 27 va haver-hi un acte reivindicatiu al Trabucador escrivint la paraula SOS amb més de 1.500-2000 persones. A més, MOLDE va llegir un manifest defensant el Delta de l’Ebre on s’hi van adscriure donant suport més de 120 institucions i empreses del territori ebrenc. Va ser un rotund i total èxit.
Però que havia canviat? Els ecologistes havien demanat i demanen el moviment de sediments riu avall. Són importants els sediments? Clar que sí, són bàsics. Però les “manis” que últimament havien organitzat, arribaven tot just al centenar de persones. Per la massa crítica de la població deltaica i ebrenca, li era obvi que amb allò “dels sediments només” no seria prou per frenar l’avançament del mar i la desfiguració del delta de l’Ebre. Calia portar aquest discurs una mica més enllà. Calia fer alguna cosa “estratègica” amb els sediments i sorres per garantir la integritat del Delta. Calen moviments quirúrgics de sorres per salvar un Delta malalt i en estat crític. Els eco-immòbils pretenen deixar a un malalt a la seva sort. Però a un malalt se l’ha d’intubar, posar el gota a gota, medicines i si fa falta, un desfibril·lador. Aquest discurs venia de la Taula de Consens. No obstant això la Taula de Consens és una associació d’alcaldies i d’institucions de molt pes al territori amb un assessorament tècnic de gran importància, però li faltava alguna cosa. Li faltava la GENT, li faltava el moviment reivindicatiu. Faltava el clam del poble per la seva terra, per la seva història, per les seves feines, cases i pel dret a què generacions properes poguessin continuar vivint al Delta. Faltava l’organització de la gent que era conscient de la mort anunciada del Delta. Per fi aquesta organització ciutadana i reivindicativa va arribar de la mà del Moviment de Lluita pel Delta de l’Ebre (MOLDE). L’associació va arribar fa poc més d’un any i a poc a poc està creixent per ser l’altaveu i el control ciutadà de la Taula de Consens. MOLDE ha arribat per quedar-se i ensenyar les dents tal com ho va fer, organitzant l’acte del dia 27. Ha arribat per ser l’eina de pressió als polítics i funcionaris perquè facin el que el poble clama. Per agrupar gent preocupada pel medi ambient, però també, gent preocupada per les seves propietats i perquè no desapareguin els llocs on es refugien els records i sentiments de la infància. MOLDE volen salvar el Delta de l’Ebre, per la joia natural que és, però també per la llar que ha sigut, és i serà, de moltes generacions.
I ÉS QUE LO DELTA HA DIT PROU.
