L’Observatori de l’Ebre emprèn una nova campanya científica a l’Antàrtida coincidint amb l’estiu austral. A la base antàrtica espanyola Juan Carlos I, a l’Illa Livingston, a l’arxipèlag Shetland del Sud, hi té una estació geofísica integrada per una estació geomagnètica, en funcionament des de 1996, i una altra de ionosfèrica, que es va posar en marxa el 2005.
L’objectiu final de les investigacions antàrtiques que l’Observatori de l’Ebre va endegar a finals del segle passat és estudiar amb la major precisió possible el camp magnètic terrestre i recollir dades que permeten modelitzar-lo i poder-lo dibuixar per tota la Terra, així com les variacions que impliquen l’espai i el temps.
El físic i investigador de l’Observatori Santiago Marsal té previst marxar el 7 de gener cap a l’Antàrtida, on romandrà fins a l’1 de febrer. A finals d’este mes arribarà el tècnic de telecomunicacions, Miquel Ibáñez, que hi serà durant un mes. “La majoria de vegades hem anat a l’Antàrtida per instal·lar nou instrumental, o bé per a fer certes millores en les instal·lacions, però enguany es tracta simplement de recuperar les dades que s’han enregistrat durant l’hivern austral i fer una sèrie de mesures manuals del camp magnètic per tal de corregir o calibrar les mesures automàtiques”, explica Santiago Marsal.
Estes mesures manuals són necessàries per obtenir una bona qualitat de la sèrie, i tenen com a objectiu proporcionar una referència als registres automàtics. Un cop recollides les mesures automàtiques i manuals, es processen per crear un únic registre definitiu, que es posa a disposició de la comunitat científica internacional per tal que es puguin realitzar els estudis pertinents, indica Marsal. En el cas de l’estació ionosfèrica, l’instrument que hi ha instal·lat és un sondejador ionosfèric, i només funciona quan la base està atesa. “L’engeguem el personal de l’Observatori de l’Ebre quan accedim a la base i el parem nosaltres mateixos en acabar la campanya”, concreta l’investigador.
Les dades geomagnètiques mesurades pel centre científic de Roquetes constituïxen la sèrie ininterrompuda més llarga de totes les enregistrades a la base antàrtica espanyola de qualsevol tipus, ja que els instruments continuen enregistrant dades durant els hiverns australs, malgrat estar la base deshabitada. “Les nostres dades estan portades a un nivell absolut, fet que ens permet contribuir als models de camp magnètic global que s’actualitzen cada 5 anys en el que es coneix com a International Geomagnetic Reference Field (IGRF)”, destaca el físic de l’Observatori.
L’IGRF partix de les dades recollides per la xarxa internacional d’estacions geomagnètiques i elabora un model que dona la magnitud del vector camp magnètic a cada punt de la superfície terrestre al llarg del temps. “Este model s’utilitza en àmbits molt diversos, des de l’estudi de la dinàmica interna del nostre planeta (nucli i mantell inferior), a estudis de meteorologia espacial (és a dir, com l’activitat solar influïx en la nostra tecnologia i infraestructures crítiques com xarxes de transport elèctric, gasoductes, oleoductes, comunicacions, etc.), passant per estudis que tenen com a objectiu determinar estructures geològiques en profunditat”, explica Marsal.
