La decisió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec es manté a hores d’ara en l’ordre del dia de la reunió dels ministres d’Afers Europeus de la Unió Europea que se celebra a Brussel·les, però tots els escenaris continuen oberts i algun país ja ha reclamat que es posposi la decisió. A l’arribada a Brussel·les, el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha dit que el tema no està prou “madur“. “Esperem que no hàgim de votar avui, perquè encara hi ha dubtes“, ha afirmat. Per la seva banda, la presidència de torn del Consell, que ostenta Polònia, sí que ha remarcat que la votació és en l’ordre del dia i que espera que es prengui una decisió, mentre que Croàcia ha dit que confia en una “negociació fructífera“.
Pel dirigent finlandès -el que s’ha mostrat més contundent durant les arribades al Consell d’Afers Generals- encara existeixen “preocupacions” que han expressat els serveis legals del Consell de la UE sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. “És una qüestió que ens hem de prendre molt seriosament“, ha dit. No obstant això, Strand també ha defensat que la diversitat a la Unió “és important” i ha assegurat que Finlàndia “sempre mostrarà una posició constructiva” i oberta a “continua discutint“.
En una línia menys contundent però similar s’ha expressat la ministra d’Afers Europeus sueca, Jessica Rosencrantz, la qual ha apuntat que tant el seu país com “altres” han tingut “dubtes” durant tot el procés sobre qüestions legals i de costos.
“Entenc la posició d’Espanya i que això [l’oficialitat] és una qüestió molt important; Suècia i altres països hem presentat dubtes sobre els procediments legals i de costos […] i espero mantenir avui una bona discussió“, ha assenyalat Rosencrantz. Per altra banda, la dirigent sueca ha expressat “simpatia plena” per la posició espanyola i, preguntada sobre si hi haurà una votació, ha dit que caldrà veure “què vol fer la presidència (polonesa)“. “Primer hi haurà un debat, i escoltaré atentament“, ha indicat, recordant que cal unanimitat per tirar endavant la mesura.
Dubtes i estats a favor
Les opinions entre els diferents ministres i secretaris d’estat presents en la reunió d’aquest dimarts han estat dispars. Alguns s’han mostrat obertament a favor de la proposta espanyola, afirmant que votaran ‘sí’ en cas que l’oficialitat se sotmeti a votació. La ministra d’Afers Europeus de Dinamarca, Marie Bjerre, ha assegurat que el seu país “no impedirà” que s’assoleixi la unanimitat a la Unió Europea sobre l’oficialitat del català. “Si es vota, votarem que sí“, ha dit, tot i admetre que no estava clar si el punt de l’agenda se sotmetria, finalment, a votació.
En termes similars s’ha expressat el secretari d’estat d’Afers Europeus d’Eslovènia, Marko Stucin, posicionant-se a favor de l’oficialitat malgrat reconèixer que encara hi ha “dubtes legals” per part d’alguns estats membres. “M’agradaria ser optimista [sobre la votació], però no sé si avui tindrem una decisió final“, ha declarat.
Per altra banda, el responsable d’Afers Europeus del govern francès, Benjamin Haddad, ha reconegut la “importància” del tema de l’oficialitat per l’administració espanyola, i ha dit estar disposat a treballar per “avançar” en la qüestió, sempre que es faci “en consens i amb respecte pel dret i els textos comunitaris“.
Xipre, que és un dels països que pot presentar més dubtes sobre l’estatus del turc al seu país, també ha apostat per un diàleg “constructiu” per esvair tots els dubtes legals de la proposta espanyola. La responsable d’Afers Europeus del país, Marilena Raouna, ha destacat a l’arribar a la reunió que el més important és que l’oficialitat del català no generi un “precedent” per altres llengües. Raouna ha dit que han estat “constructivament” donant suport a la mesura, però ha remarcat que cal consens i evitar que l’aprovació suposi que altres llengües puguin intentar demanar el mateix en el futur.
Croàcia, al seu torn, a través de la seva secretària d’Afers Europeus, Andreja Metelko-Zgombić ha dit que valoren els “esforços” de la diplomàcia espanyola, i que es tracta d’un tema “seriós“.
Fonts diplomàtiques expliquen aquests dies que els 27 són conscients de la inversió política que està fent el govern de Pedro Sánchez en l’oficialitat del català, el basc i el gallec, i n’hi ha amb reticències a ser l’única delegació a vetar la mesura. En aquest sentit, apunten que hi hauria estats membres disposats a donar llum verda a la mesura per raons polítiques si acaben prou convençuts de la legalitat de la proposta.
En la mateixa línia, altres fonts diplomàtiques també afegeixen en aquests últims minuts que no tenen “objeccions” a la mesura en si, però que volen tenir un debat clar sobre les implicacions de l’oficialitat de cara “al futur“.
Punt en l’ordre del dia
L’oficialitat del català, el basc i el gallec és l’antepenúltim punt en l’agenda de la trobada. Per ara, es manté com a punt d’adopció i, segons fonts diplomàtiques, no es preveu cap modificació en l’ordre del dia. La reunió entre els ministres i secretaris d’estats de la UE ha començat poc després de dos quarts d’11 del matí, i es preveu que el punt sobre l’oficialitat de les tres llengües s’abordi a partir de les 12 del migdia, aproximadament.
Malgrat que el Consell de la UE ha mantingut reunions tècniques en els últims dies per preparar la reunió d’aquest dimarts, la qüestió s’ha negociat al més alt nivell, entre les capitals, i amb el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, liderant les negociacions. Tot i això, Albares no ha anat personalment aquest dimarts a Brussel·les, i qui participa de la reunió és el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Fernando Mariano Sampedro Marcos.
Proposta d’Espanya
Dilluns, Albares va defensar que Espanya negociarà fins a l’últim moment amb els estats membres per aconseguir l’aprovació de l’oficialitat del català, el gallec i el basc a les institucions comunitàries. “El punt està inclòs ja a l’ordre del dia per adopció, treballem amb tots els estats membres, i continuarem treballant fins demà mateix“, va explicar.
“Hem treballat amb diversos estats membres sobre aspectes on tenien dubtes o reticències“, va reconèixer el cap de la diplomàcia espanyola. Segons Albares, la proposta actual, que Espanya ja ha presentat oficialment davant el Consell de la UE, és “sòlida, molt treballada i molt millorada amb tots els estats“.
L’executiu de Pedro Sánchez ha posat sobre la taula dels 27 una proposta per adoptar l’oficialitat “total” del català, el basc i el gallec, però amb una implementació que seria progressiva. “No es tenen totes les capacitats -d’implementació- de cop. Si s’adopta -les tres llengües- seran oficials dimarts, però la implementació no pot ser de cop“, han apuntat en els últims dies fonts d’Exteriors.
Per convèncer la resta de governs, la majoria dels quals governats per partits de l’òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), que té majoria al Consell de la UE, l’executiu espanyol ha fet circular una sèrie de documents en què defensa que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.
Arguments d’Espanya
Per això, fonts d’Exteriors expliquen que Espanya ha defensat en les reunions de preparació de la reunió que la proposta plantejada està “feta a mida” pels casos concrets del català, el basc i el gallec. L’executiu ha reiterat en diverses ocasions que l’oficialitat d’aquestes no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no passa amb altres llengües minoritàries a la UE com és el cas del rus.
A més, davant dels dubtes expressats per alguns estats membres sobre els costos derivats de l’oficialitat de les tres llengües, Espanya ha defensat des de l’inici que es farà càrrec de les despeses. Un informe preliminar de la Comissió Europea estimava el cost de la mesura en 132 milions d’euros, una xifra que l’executiu comunitari va extreure després de fer una comparativa amb els costos econòmics que va suposar la implementació de l’oficialitat del gaèlic.
Un altre dels grans arguments de Madrid és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.
Des del ministeri d’Exteriors subratllen que la proposta d’Espanya busca assolir l’oficialitat “total” de les tres llengües i descarten cap fórmula “parcial“. “Es portarà a adopció i, si s’adopta, serà oficial“, subratllen. En aquest sentit, les mateixes fonts reiteren que la implementació haurà de ser progressiva perquè s’haurà de sotmetre als processos administratius i burocràtics de la UE, que acostumen a ser lents.
Pressió del PP
Per evitar que la petició del govern de Pedro Sánchez tiri endavant i que el català, el basc i el gallec siguin llengües oficials, des del PP també han pressionat els seus socis europeus. El mateix PPC ha admès que Alberto Núñez Feijóo ha fet trucades a països governats pel Partit Popular Europeu (PPE) perquè no donin suport a l’oficialitat de les tres llengües.
“Si hi ha hagut trucades és perquè també n’hi ha en sentit contrari”, va dir dilluns el secretari general del PPC, Santi Rodríguez, en referència a les pressions del govern espanyol per aconseguir el suport dels 27 estats membres. “El que actua per un interès polític ha d’assumir que els altres facin el mateix”, va sentenciar.
