L’actitud dels dofins amb relació a les arts menors de pesca és una cosa inèdita?
Van més a les xarxes del que ho feien anteriorment, però fa molts més anys també hi havien anat. Han après, com nosaltres, que anar al supermercat és millor que anar a caçar. Ho aprenen els uns dels altres i ho aprenen en grups. Han aprés a menjar amb menys despesa energètica.
I la lliçó, en què consistix?
Han agafat hàbits: saben on van els pescadors i saben a quin peix van. Amb arts menors es capturen sobretot pagells, daurada, sards, molls o llobarros, a més a més de sípia, i s’usa especialment el mètode del tresmall. A més a més, el peix no queda sempre mort quan és atrapat i això encara resulta més atractiu per als dofins.
I quina solució té?
El més difícil és que els dofins ho desaprenguen. El problema no té fàcil solució, perquè tot el que es puga fer contra els dofins és complicat perquè és una espècie protegida. També hi ha una mortalitat de dofins amb relació a les xarxes de pesca: No tant amb el tresmall, però de vegades el dofí també pot quedar atrapat a les xarxes i acabar morint. Dels dofins que arriben morts a la costa i se’ls pot fer una necròpsia, que són pocs, el 30 % és per interacció amb la pesca.
Per què els dispositius auditius pinger no són gaire eficients?
Els cetacis són mamífers que sota l’aigua, amb poca llum i poca visió, funcionen sobretot amb senyals acústics. El pinger, que emet sons i ara s’utilitza per a foragitar els dofins, van nàixer inicialment per a fer visibles les xarxes, perquè no s’hi enganxessen els dofins involuntàriament. Però quan el dofí és conscient que a les xarxes trobarà menjar i hi vol anar, voluntàriament, el pinger, que emet un so quan detecta que s’apropa un dofí, encara es converteix en un reclam i resulta contraproduent. L’alternativa seria emetre un soroll tan fort que els fes fora d’aquell hàbitat, però això no es pot fer perquè els dofins estan protegits. Els pingers poden ser una solució momentània, però no definitiva.
El Govern ha posat damunt de la taula ajuts per als pescadors.
La conservació d’espècies costa diners i això vol dir que algú ho ha de pagar. De la mateixa manera que s’ha fet amb el llop o amb l’os, potser caldrà compensar els pescadors, però al mar tot és més difícil perquè no és fàcil peritar danys en unes xarxes i concloure que hagen estat provocats per dofins. Entenc perfectament el sector pesquer. Hi ha pescadors que cada dia que surten noten l’acció dels dofins. En alguns llocs s’han plantejat canvis en la pràctica pesquera, per exemple en els materials de les xarxes o en el mètode: es podria tornar a l’ham o a les nanses, o canviar de zona o d’època de pesca. A Anglaterra hi ha embarcacions que surten a vela, per a evitar el reclam del soroll del motor.
És normal que els dofins s’apropen tant a la costa i als ports?
El problema de la zona de l’Ametlla abans no existia i no sabem què passarà en el futur. La pregunta és si s’apropen a la costa perquè els és més fàcil menjar o perquè no troben menjar a fora, en fondàries de 60 o 70 metres, perquè hi hem pescat massa. Tenim acceptat que les poblacions de gavines han crescut a la costa perquè ja descarten anar a buscar bancs de pesca. Sí que és cert que els que estan generant impacte són dofins molars, més grans i que es mouen més a prop de la costa. Els agrada el peix de roca, com a nosaltres.
Hi ha una superpoblació de dofí molar?
La població de dofí molar a Catalunya es troba en una bona situació. N’hi ha molts i es mouen molt, en pocs dies van de la costa de Girona a la de Tarragona i viceversa, i no agafen el canal entre Catalunya i Balears perquè són animals costaners. La gent diu que són molt intel·ligents i jo no ho sé, però que aprenen i són d’hàbits, sí. També tenen afectació a la pesca d’arrossegament, però no provoquen tants danys a les xarxes.
