Amb l’handbol van arribar les dos medalles per a representants ebrencs, als Jocs del Mediterrani de Tarragona 2018. Judith Sans com a component de la selecció espanyola i Toni Gerona, tècnic de l’equip masculí de Tunísia, es van penjar l’or i la plata respectivament, per a culminar una magnífica competició.
- Guerrera amb protagonisme
En esta segona etapa com a jugadora d’una selecció espanyola amb novetats, Judith Sans va guanyar en protagonisme, i va disputar més minuts en atac que en els partits del seu debut. La pivot d’Ascó va col·laborar de forma important amb el triomf d’un combinat hispà intractable des del primer dia, i amb unes estadístiques gairebé impecables d’efectivitat en els llançaments des de sis metres, encertant en els seus vuit intents. Com és habitual va mantindre un excel·lent nivell defensiu, i va acabar amb quatre exclusions en els sis partits disputats.
En la fase de grups, Espanya va debutar i va superar amb solvència a Eslovènia 29-17 (12-9). En el segon també amb facilitat s’imposava 27-12 (12-5) a Grècia, i la següent víctima va ser Portugal, que també va rebre un fort correctiu per 32-15 (18-6). En quart de final Itàlia va plantejar més dificultats, però tambè va caure derrotada per 28-21 (15-11). En semifinals les guerreres es van veure les cares amb Macedònia, a les quals van superar 28-24 (17-12).
En la final disputada al pavelló de Camp Clar contra Montenegro, Espanya va imprimir des del principi un fort ritme, i va portar la iniciativa en el marcador. La situació es va complicar quan el seu rival va situar l’empat a 9 al marcador, després d’un parcial 0-4. El gol de Judith Sans, va trencar la igualtat, i a partir d’este moment les jugadores del conjunt dirigit per Carlos Viver, van anar sempre per davant, fins a arribar al descans amb 13-11. A la segona part el conjunt hispà va seguir ferm, i va mantenir una bona renda al marcador, tot i que el seu rival no es va donar mai per vençut. Al final triomf 27-23, primer títol de Carlos Viver com a entrenador, i medalla d’or per a Judith Sans, que a més s’ha guanyat poder seguir tenint la confiança del seleccionador en propers compromisos internacionals.
- Toni Gerona, prop de l’or
Un gol en el darrer instant de la final, quan el marcador assenyalava empat a 23 i tot semblava a punt per a la pròrroga, va evitar que la selecció de Tunísia mantingués encara més temps el somni d’aconseguir la medalla d’or, després de culminar una magnífica actuació i obtenir el premi de la medalla de plata.
Millor no podia començar la competició per als jugadors dirigits per Toni Gerona, que en el seu debut van derrotar en un complicat partit a Eslovènia per 33-29. En el segon amb molta més contundència van guanyar a Montenegro 28-40, i en el duel africà també es van imposar a continuació a Algèria 30-25. En la semifinal, tampoc Turquia va poder trencar la ratxa de Tunísia, que després d’imposar-se per 28-21 es va guanyar el passaport per a lluitar per la medalla d’or davant la potent Croàcia, que havia superat en l’altra semifinal a la selecció espanyola. Va ser una final amb moltes alternances en la qual hauria pogut guanyar qualsevol dels dos equips. Al final balanç molt positiu per a l’equip de Toni Gerona, que continua la bona trajectòria com a tècnic de Tunísia, des que es va fer càrrec de la seua selecció masculina d’handbol.
- Rubèn, de menys a més
El remer tortosí Rubèn Garcia va debutar amb la selecció espanyola absoluta en les sèries eliminatòries de l’esquif, sense poder aconseguir la classificació, en finalitzar en quart lloc per darrere de Sèrbia, Grècia i Albània en una regata exigent i complicada. Tampoc va accedir a la final després d’una repesca i va acabar per darrere de Mònaco i Albània, i per davant d’Algèria.
En la final B, i sense opció de lluitar per les medalles, el remer tortosí va competir amb menys tensió i es va imposar amb un temps de 3:34:340, i va superar Daniel Lazaj (Albània), 3:38:613 i Mohamed Djouimai (Algèria), 3:42:867.
La medalla d’or va ser per a l’italià Luca Rambaldi, 3:14:757, amb plata per al serbi, Marko Marjanovic, 3:16:628 i bronze per al grec Spyridon Kalentzis, 3:22:843, temps amb els quals es van confirmar els pronòstics, que donaven a estos tres remers com a principals favorits en la llista pels llocs del podi. Les competicions individuals no van ser, per tant, gaire propícies per als representants ebrencs, després d’haver-se quedat també Sònia Franquet a les portes de disputar la final.
