Potser és cosa dels algoritmes mitjançant els quals ens tenen fitxats i permet que ens envien les informacions més diverses de temes sobre els que estem interessats encara que no ho hem demanat. O potser perquè en altres temps vaig escriure molt sobre turisme. El cert és que en aquests darrers mesos no paren d’arribar-me al mòbil informacions i, sobretot, rànquings relacionats amb el turisme. Títols com ‘Les 10 ciutats més boniques del món (o d’Europa, o d’Espanya)’. ‘Cinc rutes per Catalunya’, ‘10 pobles pintorescs d’Espanya (o de tal regió)’, ‘Les 6 capitals europees més agradables per viure’, ‘Els parcs naturals més interessants d’Espanya’, ‘Poblacions de Catalunya (Espanya) que no t’has de perdre’ i molts altres de similars. Es tracta de textos, reportatges o rànquings apareguts a les més diverses publicacions.
En les referents a Catalunya i a Espanya no falten bastantes cites a les Terres de l’Ebre. Les més freqüents, al delta de l’Ebre. Rarament s’hi esmenten poblacions concretes, però sí indrets considerats atractius, com el Trabucador o la badia o el far del Fangar.
Contràriament, l’altre Parc Natural de la zona, el dels Ports, no apareix pràcticament mai en cap de les referències. Pels seus responsables i gestors, aquest sistemàtics oblit és una alarma a tindre en compte.
En molta menor proporció que el Delta surt la Terra Alta, com a ruta o atractiu vinícola. De tant en tant s’esmenten algunes poblacions, com Horta de Sant Joan o Batea. Dins alguna ruta es recorda la Cova Meravelles, de Benifallet, o el poble de Tivissa.
Però de totes les poblacions de les Terres de l’Ebre, l’estrella indiscutible en aquests rànquings és Miravet. Surt a tota mena de llistes de pobles atractius o pintorescs referents a Catalunya o a la província de Tarragona, i en bastantes de tot Espanya. És l’estel de l’interior d’aquestes comarques. És per alegrar-se’n, per a la mateixa població i per tota la Ribera d’Ebre.
La ciutat de Tortosa apareix poc, però s’ha millorat. En els darrers temps n’he rebut tres: Una referent a la Festa del Renaixement, una altra en un text que es titulava ‘Algunes boniques catedrals d’Espanya poc conegudes’ (i hi havia la de Tortosa, amb sis o set més) i una en un rànquing de poblacions atractives de Catalunya, on, per la província de Tarragona, apareixia junt amb Miravet i Altafulla.
A les fotos referents a Tortosa el que acostuma a aparèixer es la façana de la Catedral ja restaurada i la plaça del davant.
Val la pena valorar que algunes àrees del nucli antic de Tortosa han guanyat molt en els darrers temps, i el canvi del davant de la Catedral, amb l’espai Cota Zero i la continuació del passeig de Ronda han estat actuacions d’important magnitud que van configurant una imatge molt més atractiva. Perquè, molts cops el que cal és fer visibles els monuments que ja existeixen.
Els passos endavant previstos properament poden ser un altre gran salt. En concret, com ha anunciat l’alcaldessa Meritxell Roigé, s’acaba el termini del procediment legal per a l’expropiació de vuit vells edificis situats a sobre de l’absis de la Catedral i al peu de la torre de Túbal del castell. Aviat pot començar l’estudi geològic del terreny -que no és gaire consistent i és possible que requereixi alguna consolidació-, i el posterior enderrocament de les cases, seguit de l’obra per relligar el passeig antic amb el nou al voltant de gran part del castell de la Suda. Sense aquelles cases ruïnoses, la vista de la punta del castell des de sota o des de la plaça de l’absis pot ser impressionant. I tot això pot estar en pocs mesos.
I una altra acció a zona propera que valdrà molt la pena seran tres murals de grans dimensiones referents a les cultures musulmana, jueva i cristiana. Els pintarà l’artista Roc Blackbock als panys de parets mitgeres d’edificis enderrocats al barri de Sant Jaume.
Donaran també un impuls en l’atractiu al passeig de les Tres Cultures.
Tinc el convenciment que l’estiu que ve molts més rànquings com els abans esmentats inclouran el nucli antic de Tortosa.
