El temps passa volant… això ho deien la gent gran quan jo era menuda i ara, amb quasi mig segle de vida, jo també ho repetixo. De cop i volta han passat 365 dies i el calendari assenyala que arriba Nadal, moment d’estar amb família i fer balanç del 2022 per poder encetar l’any nou. Hi ha molta gent que aquestes festes l’entristeixen, ja que cada cop hi ha més llocs buits a casa; però n’hi ha d’altres, com jo, que les trobem ben especials i a la vegada màgiques. Hi ha més alegria al nostre cor i més ganes de demostrar estimar i això a mi m’encanta, a més les famílies que encara estem més o menys senceres tenim l’obligació de reunir-nos per passar temps junts, sense la pressa del dia a dia, i si convé recordar els que ja no hi són entre natros.
Nadal no es pot quedar només en menjades excessives i despesa màxima de targeta. Al cap i a la fi, el que més ens omple el cor són les experiències viscudes, els moments compartits, les abraçades, els petons, els bons desitjos que donem i ens arriben… Sembla que ja no recordem la pandèmia viscuda, i el molt que ens ha limitat socialitzar, la primera regla era distància, aquest Nadal, però això ja no és obligatori, per tant, aprofitem per demostrar amb gestos els nostres sentiments, ja que segons alguns estudia a través del contacte el nostre sistema immunitari augmenta.
Que no ens dolguin aquestes festes de Nadal les carícies i gestos afectuosos i la nadala de Joseph Tió es farà realitat: És Nadal al meu cor quan somrius content de veure’m, quan la nit es fa més freda, quan t’abraces el meu cos. Bones festes a tothom!!
