La pandèmia de la Covid-19 segueix avançant i els danys que provocarà a nivell social, sanitari i econòmic seran profunds. A nivell local és terriblement preocupant veure com les restriccions i els tancaments preventius d’activitats econòmiques tensen cada vegada més els pilars que sustenten molts negocis locals, alguns dels quals podrien abaixar aviat la persiana si no els arriben ajudes urgents. Davant d’aquesta situació pandèmica sense precedents per inèdita i per la incertesa pel que fa al temps que pot durar, les diferents administracions estan obligades a fer tot allò possible, i fins i tot allò impossible, per abocar el major nombre de recursos a sostenir l’activitat econòmica. Hi estan obligats els governs de l’Estat i de la Generalitat, que tot i que han posat en marxa recursos, cal que en posin encara més. I el mateix passa amb els ajuntaments.
En el darrer ple municipal finalment es va aprovar una nova línia d’ajuts per als sectors locals de la restauració i l’estètica. Uns ajuts de 400 euros per negoci plantejats de forma completament unilateral per part del govern sociovergent de Tortosa i que els grups de l’oposició vam considerar i seguim considerant completament insuficients perquè queden molt lluny del que els afectats i les afectades necessiten i del que l’Ajuntament podria fer si hi hagués una voluntat real i ferma per part de Junts-PDEcat-CiU i el PSC d’abordar l’emergència tal com cal. Tot i que durant dies tota l’oposició en bloc vam intentar fer entendre al govern de la senyora Meritxell Roigé que la quantitat proposada queda lluny de les necessitats reals i que seria possible millorar les ajudes, la postura intransigent i immobilista del tot o res de Roigé i el seu equip ens va portar a Movem Tortosa a abstenir-nos en el ple. Ens vam abstenir per un únic motiu: responsabilitat cap als nostres conciutadans i conciutadanes.
Una vegada més, i com ja ha passat amb altres qüestions en el gairebé any i mig d’aquest mandat municipal, als grups de l’oposició la senyora Roigé ens va comunicar el seu plantejament de nous ajuts malament, amb la informació facilitada a comptagotes i sense donar el més mínim marge per a la negociació d’una millora de la proposta. Simplement s’esperava de l’oposició que aplaudíssim i diguéssim que endavant. I quan vam fer pública la nostra disconformitat, la senyora Roigé va aprofitar per a fer-se la màrtir en públic i acusar els grups de l’oposició de perjudicar la ciutat només per a fer-li mal personal a ella. Perquè aquesta és una de les moltes coses que no entén la senyora Roigé: que ella no és la ciutat, perquè a Tortosa la representem tots i cadascun dels grups que conformem el consistori. Amb l’afegit, no intranscendent, que l’actual govern municipal sociovergent es troba en minoria al ple. Això implica que per aprovar les propostes s’ha de comptar amb suports de l’oposició. I per a comptar amb la majoria hi ha ocasions en les quals cal negociar i dialogar si la proposta inicial que es fa no convenç la majoria.
I això és el que ha passat amb les ajudes que la senyora Roigé i el senyor Roig han proposat per a la restauració i l’estètica. Els grups que ens trobem a l’oposició -11 regidores i regidors en total- no hi estàvem d’acord, però tot i així Roigé s’ha enrocat en la seua proposta de 400 euros per a cada afectat pel segon tancament de la restauració i l’estètica i ens han acusat als partits de l’oposició de deslleialtat, falsedat i unes quantes coses més. Com si aquí estiguéssim parlant d’un fortí militar i no pas d’un ajuntament democràtic on l’objectiu principal hauria de ser l’entesa i el diàleg en benefici de la ciutadania. I aquí és on fallen estrepitosament la senyora Roigé i el senyor Roig: en la seua manca de voluntat de negociar i dialogar, encara que de cara a la galeria diguin tot el contrari.
És més, la senyora Roigé fins i tot va tenir temps durant el darrer ple d’acusar-me de faltar-li al respecte en les meues interpel·lacions. Ja ho diuen que a vegades dol escoltar veritats. Dol escoltar que no hi ha voluntat de diàleg i de negociació o dol adonar-se que ja no es pot dirigir plàcidament la ciutat a cop d’imposicions. Pel que sembla, Roigé ja ha oblidat les formes que ella i el seu mentor polític, Ferran Bel, utilitzaven amb els portaveus municipals als plenaris en els anteriors mandats, quan sí que tenien majoria absoluta i es sentien totpoderosos i en disposició de poder fer, desfer i dir el que volguessin i a qui ells volguessin. El senyor Enric Roig, ara nova crossa de la senyora Roigé, era un dels objectius preferits dels dards que es llançaven des de les butaques del govern municipal. Ara ja ho ha oblidat allò, el cap dels socialistes tortosins. Que ell ara també s’ho mira tot des de les butaques del govern municipal i 46.000 euros anuals de sou a càrrec de l’Ajuntament ben bé que s’ho valen.
