HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catNo som titelles... Ni tontos

No som titelles… Ni tontos

Per fi un advocat brillant con Cuevillas ha dit prou d’aquest disbarat de pegar-nos trets al peu. El partit de Junts l’han destituït fulminantment i això que era l’advocat de Puigdemont. Com a catedràtic de Dret Processal i Advocat coneix la realitat. Una cosa és ser polític i l’altra ser advocat i conèixer l’aplicació de la Constitució i la norma.

No accepto el que ens volen vendre els manipuladors, però no som tontos ni titelles.

Quan va començar aquesta història del procés vaig veure que no tenia molt de recorregut. Alguns amics, nous independentistes, quasi em varen dir traïdor per afirmar que les lleis, mentre siguem de les espanyes, són les que són i no les que voldríem que fossin i que tot aniria malament.

Reconec que després de repetir-nos molts cops que la metròpoli es veuria obligada per Europa a reconèixer l’Estat català, juntament amb la conferència que va fer el jutge Santi Vidal al Sindicat Arrosser de la Cava, quasi m’ho vaig creure. Ja sabem com ha acabat tot. Uns a la presó i els altres fugitius.

No som titelles, per si no fos prou, ara ens hem d’ajuntar i tirar per terra tot l’anterior. Tiren pel barranc un dels polítics més brillants de Catalunya, Artur Mas i, per si no  fos poc l’embolic, deixen amb el cul a l’aire un Bonvehí, en un veïnat que els era molest per massa intel·ligent. Lo millor que es va fer va ser treure’ns del damunt el lleidatà cristià.

Tampoc som molt tontos al delta de l’Ebre (alguns són poc llegits però espavilats), encara que s’ho pensin els de dalt. El que som a aquestes terres és gent que creu massa en los altres, sobretot en alguns que ens manen i saben aprofitar-se’n i manipular-nos. És clar que cada cop la gent obre l’ull. Encara que alguns tenen les pestanyes  massa grosses  i veuen bastant borrós.

Tampoc som titelles ni tontos, ni els creiem, quan aquests personatges (de fora principalment, encara que alguns són propers) llancen les seves reverberacions per fer-nos creure que ens estimen i volen defensar-nos a nosaltres i al territori.

Això serà gat, diuen els valencians. Aquests engalipadors només volen publicitat i sortir a la foto. Em fa gràcia que algun naturalista (de pipa i porró) ens vulgui vendre que per salvar el Delta seria bo enviar els llims pels canals de reg. Això és tal barbaritat que només es pot dir perquè s’acabi d’ensorrar tot. El gros és que surtin a explicar-ho per les televisions de les nostres terres. Un d’aquests personatges va dir, fa uns vint anys a Sant Jaume, que al Delta és la petjada humana el que l’ha degradat. Com pot ser que un integrista com Ibàñez Serrador estimi la gent d’ací. Ell estima la terra però no els habitants.

Ni tontos ni titelles, quan veiem alguns com volen marejar la perdiu i els comptes que ens narren no se’ls creuen ni ells. Això sí, utilitzen tàctiques de distracció militars:
a) Així doncs la Plataforma del Castor no ens costaria ni un duro de desmantellar i no pagaríem res. Mentida torera. Hem pagat nosaltres el rebut de la llum. Tots mobilitzats per a pressionar que ens beneficiaria. I un rave.
b) Tampoc som tontos, quan després del temporal Glòria es comprometeren a salvar el Delta sense cap cost per a nosaltres. Mentida, ara ja diuen que han d’ocupar terres del llindar de la mar. Tots mobilitzats  per votar en blanc al Parlament de Catalunya quan la competència és de les espanyes.
c) No som titelles, només salvaran el Trabucador perquè hi ha les salines i la propietat privada ja se’n cuidarà molt i prou que es pugui passar a recollir la sal.
d) Ara, per acabar de marejar-nos, es treuen de la mànega lo de l’hidrogen del qual jo, que soc de lletres, no n’he volgut saber res perquè es tracta d’una altra maniobra de distracció. Així que no ens facin perdre el temps i no ens tinguin per tan tontos que no volem ser titelles. Ah! i mentre, al delta del Llobregat han gastat una fortuna per posar-lo a punt. Es lògic, ací som quatre gats i allà són una burrada de gent i hi ha un aeroport a prop.

El que em sap més greu es que personatges tant estimats com Lluis Llach creguin que tindrem la República Catalana.

Jordi Casanova Giner
Jordi Casanova Giner
advocat i escriptor aficionat
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + = 14

Últimes notícies