En data recent s’han iniciat les obres de construcció d’una rotonda per a l’accés de l’Eix de l’Ebre (C-12) al poble de Jesús. Aquest setmanari se’n feia ressò la setmana passada.
És una obra important per a la població, que millorarà i agilitzarà l’accés i, probablement, implicarà un increment de la seguretat, sobretot per a vianants que han de creuar l’autovia i per als vehicles que arriben per un camí des del riu. També és una millora urbanística que fa més atractiva l’entrada al nucli urbà.
Aprofitant aquesta reforma, entenc que és bona oportunitat per a repensar de manera global l’urbanisme relacionat amb la circulació rodada a Jesús. No tot pot ser resolt en un període molt breu, però sí plantejar-ho i treballar cap a les solucions. A més, falta només un any per a les eleccions municipals. Potser els que actualment gestionen tant l’EMD de Jesús com l’Ajuntament de Tortosa poden començar a posar fil a l’agulla, i els partits d’oposició posar-ho en evidència o incloure alguna proposta al programa electoral.
La trama urbana del conjunt de casi tot Jesús es va crear els segles XVIII i XIX. En el seu moment era avançada. Carrers rectes, paral·lels i perpendiculars. D’amplada prevista per a circular en carros. Avui no són adients per a la circulació. Ni tan sols poden creuar-se dos cotxes en la major part de carrers. Ni aparcar allí. Dit d’una altra manera, al poble hi ha pocs carrers aptes per a circulació de pas. Això fa que per anar d’un lloc a l’altre de nord a sud sovint s’han de fer giragonses per la part de dalt o de baix del conjunt urbà.
És un assumpte que no té solució directa. No es poden enderrocar una gran quantitat de cases per canviar-ho. Ni pels costos que representarien ni pels resultats obtinguts. Però sí que es pot aconseguir amb relativa facilitat i amb costos molt menors treure una part del trànsit del poble i facilitar la vida dels ciutadans.
Jesús, malauradament, té moltes cases buides. S’ha produït un canvi substancial en les darreres dècades: un bon percentatge de veïns s’han traslladar a viure en xalets fora del poble, i de manera molt especial, als canalets, a les finques de l’extensa zona a la qual s’accedeix pel Camí del Terrer Roig o Antic Camí d’Alfara. Essent això evident, cal millorar la comunicació a tota aquesta zona, i alliberar els residents, i el conjunt del poble, del seu pas per l’interior de la població quan no es necessari. Perquè, vagin on vagin, avui l’han de creuar, i són centenars de vehicles cada dia.
Per aquest motiu formulo aquestes propostes:
1. Des de l’Aube, on el camí del Terrer Roig enllaça amb l’antiga carretera de Xerta i entrada al poble, construir un nou vial que enllaci directament amb Eix de l’Ebre. Seria a uns 400 o 500 metres més al nord de l’actual rotonda en construcció. Gairebé tot el trànsit aniria per allí.Aquest nou vial o carrer fins i tot obre el camí cap a l’ampliació urbanística en tot el triangle que quedaria entre aquell i l’actual entrada al poble des de la C-12.
2. Eixamplar l’estret camí que hi ha al costat del camp de futbol de la Santa Creu (indemnitzant, òbviament, les Teresianes) i fer que segueixi en línia recta fins a enllaçar amb l’antic camí d’Alfara. No tenen sentit els girs actuals. Els que volen entrar al poble des dels canalets hi accedirien per allí, sense fer voltes per camins estranys i estrets.
3. Ampliar i remodelar l’àrea de l’Aube, l’enllaç del camí d’Alfara amb l’antiga carretera de Xerta. Incomprensiblement porta dècades una solució provisional com la de col·locar un espill per tal que els conductors vegin si venen vehicles en sentit contrari.
4. Essent molt elevat el transit pel camí l’Alfara -més que moltes carreteres- cal convertir-lo en una via adient. Això implica no només eixamplar la calçada, i que hi pugui haver un petit voral per banda, sinó de manera especial treure o desplaçar uns metres a cada costat les parets, marges de pedra, entradors i tanques, que ara hi ha tocant a la calçada, cosa que dificulta i deixa sense visibilitat a molts llocs els accessos des del camins i entradors.
Aquesta darrera és, en conjunt, una obra molt més costosa que les anteriors, però no pot deixar d’abordar-se.
