La presentació del Pressupost de la Generalitat per al 2020, especialment anhelat en la mesura que els comptes s’havien prorrogat -amb les limitacions inversores que això implica- durant els dos anteriors, no va tenir però per a les Terres de l’Ebre, d’entrada, l’efecte reparador que s’esperava.
Algunes de les inversions més reclamades, com ara la C-12 o l’aparcament de l’hospital de Tortosa, no figuraven amb concreció a cap partida territorialitzada, i el delegat del Govern va haver de regatejar la frustració confiant que les inversions es puguen executar igualment a través d’altres partides genèriques dels respectius departaments. A sobre, la principal inversió al territori, 2,3 milions d’euros per al nou edifici oncològic de l’hospital de Tortosa, resulta que és una injecció a hores d’ara rebutjada per la majoria de representants polítics del consistori tortosí, que consideren que primer cal resoldre l’accessibilitat al centre sanitari.
Els pressupostos tampoc no acotaven, des de la perspectiva ebrenca, inversions als parcs naturals. Amb el Glòria cuejant i l’atur repuntant -va créixer un 2,88% més que el mes anterior i en una dinàmica contrària a la reducció de l’atur registrada al gener del 2019-, les sensacions no eren precisament alleugeridores.
Esta setmana, però, esta publicació radiografia dos horitzons d’inversió al marge dels comptes oficials que poden ajudar a recuperar d’alguna manera l’ànim territorial. D’una banda, el cap de Costes a la demarcació de Tarragona ha situat un escenari imminent en què la Generalitat i l’Estat invertisquen en sis anys uns 50 milions d’euros a desplegar les mesures urgents que reclama la Taula del Consens per al Delta, sense perdre de vista de cap manera la mobilització dels sediments atrapats als pantans -més a mitjà i llarg termini- com la mesura definitiva i estructural, la solució que puga donar estabilitat real a l’ecosistema deltaic i als sectors productius que en depenen. Un anunci que encaixa amb la urgència expressada pels pagesos en una manifestació que es pot considerar d’històrica.
Com històric, i a la vegada positivament sorpresiu, ha caigut un altre anunci, en este cas fet per l’Administració de la Generalitat i que resulta reparador de l’hipotètic desencís que podien transmetre els pressupostos. Parlem de l’anunci de la millora integral de C-12, des d’Amposta fins a Lleida, fet este dijous pel conseller de Territori, Damià Calvet.
La construcció d’un tercer carril, amb una solució 2+1 per a restar pressió a la carretera i afavorir els avançaments en el sentit en què hi haja carril addicional -s’anirà alternant per trams- és també una solució estructura, que implica una inversió importantíssima i coherent i que, si bé ajorna sine die un futur desdoblament, pot convertir la C-12 en una via bàsica i semiràpida que ajude a vertebrar el territori.
L’únic que cal esperar i exigir és que es complisquen els compromisos inversors i el calendari aproximat.
