Òmnium Cultural organitza, enguany, més de 60 sopars a ciutats i pobles d’arreu dels Països Catalans per commemorar l’Any Estellés i reivindicar la llengua catalana com un dels nervis de la nació.
El primer organitzat per Òmnium Terres de l’Ebre s’ha celebrat a Tortosa este passat divendres, 20 de setembre. El 21 de setembre va ser també a Bot i el 27 de setembre a Miravet.
Una quarantena de persones es van aplegar al restaurant de l’Hotel Corona on van poder compartir un sopar amb micro obert en què els assistents podien anar recitant lliurement versos del poeta valencià. La vesprada la va cloure l’espectacle “Plens al sol” amb les veus de Fuensanta López, Josep Lluís Villa i Arturo Gaya i l’acompanyament musical de Sergi Trenzano i Kike Pellicer.
Els sopars Estellés d’Òmnium Cultural commemoren la figura del poeta, però la presidenta territorial, Dolors Róo també va reivindicar que “la llengua catalana és la columna vertebral de la nació, i que la seva promoció és fonamental per a la seva supervivència.”
Esta celebració es realitza des del 2010 en diferents localitats dels Països Catalans, amb molt seguiment a les Terres de l’Ebre i que ja l’han acollit nombroses localitats del territori.
Enguany es consolida com un homenatge col·lectiu i unitari entorn de la figura del poeta valencià en el marc del seu centenari. En el marc de la Federació Llull, a més, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear fan una crida a superar les fronteres administratives i apostar per la unitat de la nació catalana. En aquest sentit, el sopar Estellés esdevé també un acte de resistència nacional.
La llengua com a instrument de cohesió
El Sopar Estellés és també un recordatori que la llengua és una eina de cohesió i que compartir-la és la millor manera de defensar-la. Per això, i més enllà de posar en valor la figura del poeta, els sopars Estellés reivindiquen un espai comunicatiu i cultural en català que abasti tot el territori. La reciprocitat cultural és un dels objectius a llarg termini per garantir que la llengua catalana pugui continuar sent un referent de connexió i identitat comuna arreu dels Països Catalans.
