L’editorial ebrenca de referència llança aquesta primavera una desena de nous títols en clau territorial. Una ambiciosa aposta per la cultura i la literatura pròpia que compta amb les noves novel·les dels escriptors Marta Sans, Marc Bolet, Manel Ollé i Ramon Breu, o amb els nous llibres d’història a cura de Roc Salvadó, QuimoPanisello, Marina Pallás, Ferran Grau o Joan R. Vinaixa, entre altres. També destaca la publicació del gran atles de les Terres de l’Ebre.
Amb la vista posada a la diada de Sant Jordi, Onada Edicions publica tota una sèrie de llibres en clau ebrenca, siga per temàtica o per autoria. Una selecció que manifesta la vitalitat de la creació literària a les Terres de l’Ebre amb propostes variades que abracen gèneres com la novel·la, la poesia, la història o la divulgació del patrimoni. Aquesta aposta consolida de nou Onada com a l’editorial ebrenca de referència, amb un projecte que reivindica el llibre fet a les terres de cruïlla del sud de Catalunya, el nord valencià i la Franja de Ponent, amb l’experiència de més de vint anys i gairebé mig miler de títols en clau territorial.
Les noves narratives ebrenques
L’efervescent panorama de les lletres ebrenques s’enriqueix amb noves narratives que conjuguen autors consolidats amb emergents. Una de les principals novetats és Isòsceles, el debut en la narrativa de la canareva Marta Sans. El llibre conta les vivències d’una protagonista que s’embarca en un camí desconegut per fugir del present hostil, a la recerca d’una identitat; serà una senda que posarà a prova les seues fragilitats i els seus desitjos. Isòsceles és l’obra guanyadora del Premi Terra de Fang de Deltebre, a la qual s’hi suma Les contractures de Gerard Ballester en la modalitat de Poesia.
Espècies invasores de Marc Bolet, per la seua banda, és l’obra premiada amb el Ciutat d’Amposta de Narrativa Breu. Bolet desenvolupa una trama al Delta, quan la vida d’una singular família es trasbalsa amb una allau de caravanes que envaeix aquest espai: un fet que pot semblar intranscendent però que posa els seus membres en dilemes morals inesperats.
La nova novel·la de Manel Ollé és El viatge dels novençans. Tot seguint el fil de l’anterior L’escamot de la nit serrada, Ollé és un contador d’històries contades amb veu baixa, que recorden els drames de la Guerra Civil i de la postguerra. Com és habitual als textos de l’escriptor d’Ulldecona, el com és tan important com el què: per les pàgines hi desfilen paraules i expressions úniques i genuïnes, preservades de l’oblit.
Viatge al cor de l’infern, de Ramon Breu,literaturitza una història real: la del pas de l’alcalde republicà de Xerta, Joan Martí Pons, pels camps de concentració nazis. Breu reconstrueix el tràgic periple d’aquests exiliats que van fugir del franquisme per caure en l’horror sobre la terra. Breu confecciona una obra dura i documentada, que reivindica la memòria d’aquells lluitadors antifranquistes.
Amb un marcat to d’humor, Albert Curto publica Autoreflexions d’animals clandestins. Testimonis de noves espècies ebrenques. Personatges com el musclo zebra, el cranc blau o el silur prenen la paraula per explicar que és això d’espècie invasora des d’un irreverent punt de vista.
La no-ficció: història i territori
La divulgació històrica i geogràfica centren les principals novetats quant a les obres de no-ficció. Hi destaca el volum de gran format Terres de l’Ebre. Reserva de la Biosfera, un gran atles per descobrir la riquesa natural de les quatre comarques: una sèrie de mapes que reflecteixen aspectes com pot ser la climatologia, la geografia, els hàbitats de la Reserva de la Biosfera, els conreus o les infraestructures; el llibre és una obra col·lectiva de Josep Aragonès, Antoni Querol, Pilar Ruiz, Josep Maria Franquet i Miquel Torta.
Quant a la temàtica històrica, l’ulldeconenc Ferran Grau Verge és l’autor de Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa, una aproximació als fets que han ocorregut a les comarques de cruïlla des de la prehistòria fins a l’actualitat, escrit amb un estil amè i curiós.
La mateixa vocació divulgativa la té el nou llibre de l’historiador Roc Salvadó. Terres de l’Ebre, històries del sud és un aplec d’articles que narren relats curiosos i pocs coneguts d’aquestes terres, des d’il·lustres visitants a històries de la Guerra Civil i la postguerra.
Per la seua banda, Joan R. Vinaixa es concentra en els primers compassos de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre amb L’àguila napoleònica a Catalunya. Publicat amb suport del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, és un complet estudi que aborda els moviments bèl·lics entre juny de 1810 i gener de 1811, quan el sud català es va convertir en un espai estratègic en el terreny d’operacions napoleòniques.
Finalment, QuimoPanisello i Marina Pallás, després de l’exitós llibre Contacto. La història oficial, estrenen enguany el volum Antonio Roca. Tortosa en color, un nou recull de l’arxiu fotogràfic del conegut retratista del barri del Rastre, Antonio Roca Cid. Imatges d’una Tortosa i una societat gairebé desapareguda.
Aquests nous llançaments s’hi afegeixen a les obres ebrenques que Onada Edicions ha estat publicant des del darrer Sant Jordi fins ara: el llibre d’art Giotto Rothko en 35 etapes de Xavier Martí, el llibre pràctic Què passa amb les meves dades personals? de Laura Aragonès i Manuel Castilleja, les memòries personals Lo Pas de l’Ebre de Josep Bertomeu Polet, l’estudi literari sobre Sebastià Juan Arbó El ángel se durmió de Joan Antoni Forcadell, l’assaig històric La pesca a la demarcació de Vinaròs. Segles XVIII-XXI (La Ràpita, Benicarló i Peníscola) de Miquel Àngel Baila, el recull de relats Ítaca i el japonès d’Amàlia Roig o les novel·les Murs d’aigua de Marta Tena,Les minves de gener de Josep Pitarch i L’amagatall d’Evan de Lluís Ortega.
