El 10 de juny de 1944, les tropes alemanyes entraven a la petita població d’Orador de Glana situada a 20 km de Llemotges, amb l’objectiu de donar un escarment a la població civil dins de la seva política de guerra total. Concretament, als voltants del migdia una part del I Batalló del 4 Regiment del Panzergrenadier Der Führer reuniren a la població d’Orador i la concentraren a la plaça del poble. Allí separaren els hòmens de les dones i xiquets. Els hòmens foren portats als afores i les dones i xiquets varen ser tancats a l’església. Un cop separats varen ser tots assassinats, calant foc a l’església al final d’aquella massacre.
El resultat de l’acció de càstig per part de les tropes alemanyes foren 643 morts, dels quals, 19 eren exiliats de la Guerra Civil Espanyola, i entre ells una dona de Vilalba dels Arcs. Concretament, Carme Juanós, de 31 anys i embarassada d’una criatura i membre de les JSU, malauradament, va trobar la mort aquell dia fatídic en què les tropes nazis varen voler cometre una acció de càstig.
Un any després i un cop finalitzada la II Guerra Mundial, el general francès i futur president de la V República, Charles de Gaulle, proclamava “Orador de Glana pertany als desastres de la pàtria, cal preservar els vestigis d’Orador perquè les generacions presents i futures aprenguin dels erros i mai més tornin a passar”.
El fet és que a partir de llavors el poble vell d’Orador de Glana es va convertir en un símbol, en un paisatge de memòria, en un lloc de culte. Un lloc obligat de pas per aquell turisme cultural de memòria que vol saber, conèixer, aprendre i com no! Retre homenatge aquelles víctimes innocents de l’horror nazi.
L’èxit d’aquest paisatge de memòria, d’aquesta vila màrtir, és tan gran que rep anualment la xifra de 300 mil visitant. Realment, aquests nombres de visitants només és indicatiu del potencial que té el turisme cultural de memòria. Un turisme que busca llocs de memòria per donar valor al patrimoni existent a aquells paisatges que moltes vegades varen ser silenciats i que ara volen sortir a la llum pública i visualitzar-se. Entre altres raons, per tal d’aprendre a no cometre els mateixos errors i a la vegada ser espais de dinamització social, cultural i econòmic.
Tanmateix, i per entendre la importància social, cultural i econòmica com a dinamitzador de territoris que comporta una bona gestió de la memòria històrica, només cal veure com ha influenciat en el creixement demogràfic d’Orador de Glana. L’any 1946, Orador, tenia una població aproximada de 1150 habitants, mitjançant la gestió de la memòria que s’ha fet d’aquest poble màrtir, actualment, la seva població voreja els 2500 habitants. Fet, que indica que una bona gestió de la memòria històrica pot ser un revulsiu per tal d’evitar el despoblament i revertir positivament aquest fenomen que afecta una gran part dels pobles de l’interior que són incapaços de créixer demogràficament.
Per acabar, i tenim en compte l’evolució demogràfica d’aquell poble màrtir de l’Alta Viena francesa, només dir que tenim un espill on mirar per tal que el nostre Orador de Glana particular , és a dir, Corbera d’Ebre, com hem d’actuar per fer bé les coses. Perquè al final de tot, el Poble Vell de Corbera, és un patrimoni únic de Catalunya, un espai de memòria, un memorial que pertany no només a Corbera o a la Terra Alta sinó a tots els catalans. Per tant, és d’agrair que des de la conselleria de Justícia, al capdavant la consellera, Lourdes Ciuró, hagi fet una aposta decidida per la conservació i consolidació d’aquest paisatge de memòria, patrimoni únic de tots els catalans i catalanes.
