Una de les virtuts del periodista és la mirada sobre allò que passa al seu voltant, la capacitat de trobar una bona història enmig de tanta impostura. Després, s’haurà d’explicar bé, encara que això ja depèn de la traça i ofici de qui ho conta. Enmig d’aquest procés intervé l’honestedat, un concepte potser una mica ambigu però molt més encertat que no pas la idea de neutralitat o objectivitat que sovint se’ns reclama. La idea és que puguem dormir tranquils després d’haver escrit sobre algú o alguna cosa, més enllà de la crítica, sempre necessària.
Cada dia esmorzem amb notícies que inclouen l’opinió d’experts, que ens tranquil·litzen perquè atorguen criteri i autenticitat a la informació. Però l’ús que n’estem fent els mitjans i els periodistes ha degenerat amb el temps. M’ha cridat molt l’atenció una polèmica, generada a Twitter, que ha rebotat als mitjans convencionals. Es tracta d’una campanya de la Federació de Casals de Joves de Catalunya, finançada amb diners de la Generalitat, en què es donen consells sobre com consumir drogues, especialment cocaïna, amb un llenguatge que alguns experts, com el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, o l’epidemiòleg Antoni Trilla, consideren un despropòsit. TV3 ha recollit la polèmica però ha escollit uns altres experts per donar-li la volta i convèncer-nos de la bondat d’aquesta campanya governamental. En la notícia a la tele pública se silencia de manera deliberada Padrós i Trilla, i es dona veu només a l’altra part. Aquest sectarisme, inadmissible en qualsevol mitjà, però especialment en els públics, és cada vegada més habitual. Sorprèn que ara que TV3 i Catràdio tenen direccions professionalitzades i ja no estan escollides a dit pels polítics de torn, és quan sembla que la ideologia és més present que mai. No podem acostumar-nos a aquesta mena de pràctiques. Com a periodistes ens toca fer una reflexió i com a societat, adoptar una actitud més crítica davant la mala praxi periodística i la voluntat d’adoctrinament.
