Parlament, Delta i CAT

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de participar de la comissió d’estudi sobre el delta de l’Ebre al Parlament de Catalunya. Dic oportunitat, perquè per a un jove del Delta, que hi viu i hi treballa i sobretot vol forjar aquí el seu futur, se’m va brindar l’oportunitat d’expressar a la seu de la sobirania nacional reflexions personals i institucionals en vers, una realitat que conec i que certament em preocupa. Recordo quan el president de la comissió, l’amic Lluís Salvadó, em va comentar que demanarien la meva compareixença com a president del Consorci d’Aigües de Tarragona i, certament, vaig sentir una enorme responsabilitat, no només pel fet de ser del cor del Delta, de Deltebre, sinó que també pel càrrec que des de fa uns mesos ocupo, i que certament caldria defensar molt bé amb arguments clars i sòlids la necessitat d’actuar de forma imminent per preservar un ecosistema tan fràgil que és un símbol per a Catalunya.

Mentre preparava la meva intervenció (que havia de tenir una durada de deu minuts i la capacitat de síntesi no és una de les meves principals virtuts), vaig repassar algunes fotos familiars de principis de segle. M’imaginava la vida dels meus avantpassats i de tants homes i tantes dones del Delta que el destí havia portat a habitar aquella terra insalubre, deixada de la mà de Déu i sense cap mena d’infraestructura ni de servei digne.

M’imaginava l’esforç ingent que tota aquella gent van fer per tenir dret a la dignitat, a la vida, a sobreviure. I, al mateix temps, em vaig enorgullir de tantíssima dignitat, de tantíssima capacitat de superar entrebancs i guanyar a cop d’aixada l’espai imprescindible per fer arròs, per poder viure legítimament del seu treball. Va ser un chute d’energia aquell traspàs històric. Ho va acabar d’arrodonir el meu iaio quan el vaig fer partícip del que faria dies després al Parlament i va contagiar-me l’autenticitat dels que, com ell, han fet de pagès, de pescador, han fet mascles, han anat a mariscar, han estat matuteros i fins i tot s’han mudat algun diumenge.

Era com si de sobte tingués l’encàrrec de tota aquesta generació d’expressar a la comissió un clam, un dels últims intents perquè els poders públics passin dels estudis i de les reflexions a l’acció. I si tota aquesta dosi de responsabilitat personal ja era prou elevada, havia de conjugar-ho amb el paper de president d’un consorci que està des de fa anys al punt de mira d’algunes persones i organitzacions pel seu “dubtós” compromís ambiental amb el riu i el Delta. Però molts cops no hi ha dubtes per a les interpretacions. I cal parlar clar i posar dades i realitats a un debat que, tot i no ser fàcil, ha de servir per trencar-nos els estereotips que tenim creats i que arrosseguem de forma inconscient sense que ens faci cap favor. És una evidència clara que el sistema eficient de reg de què gaudeixen avui els més de 9.000 regants del Delta és el resultat del compromís de creació del CAT fa més de trenta anys: 107 quilòmetres de canals i més de 600 quilòmetres de sèquies revestides que van suposar una inversió de 52.000 mil milions de les antigues pessetes; i, tot, finançat amb la tarifa de l’aigua, és a dir, a càrrec dels consumidors del Camp de Tarragona (ajuntaments i indústries) a canvi de l’aigua que aquí perdíem per les filtracions.

Alguns pensaran que no va ser de forma gratuïta, i tenen part de raó. A aquesta vida hi ha poques coses gratuïtes. Segons estudis dels anys setanta del CEDEX, els canals i desguassos de terra del Delta perdien 12 metres cúbics per segon. Amb l’acord, que es va materialitzar amb la Llei 18/1981, s’acordava revestir tots els canals i desguassos del Delta a canvi d’enviar una petita part d’aigua, que es recuperaria amb aquests revestiments (4 m3/s) a municipis de la província de Tarragona que tenien un problema evident d’escassetat d’aigua. Els pagesos del Delta no ho haurien aconseguit mai per ells mateixos o esperant que els caiguessin els recursos del cel. I molts cops s’obvia en l’anàlisi, interessat o no, que se’n fa, del CAT, tot el que ha representat per als regants la posada en marxa del consorci.

Els regants també són Delta, també són Terres de l’Ebre. Perquè els regants són famílies, no són només institucions. És més, si algunes persones representen l’essència Delta, són els que conviuen diàriament amb la terra i que amb el pas dels anys han reforçat el seu compromís amb la preservació ambiental i el futur d’aquesta terra. I el compromís del CAT no només hi és amb els regants, sinó també en accions, com el projecte LIFE, en el qual hem participat i des del qual volem revertir al riu i al Delta les 1.400 tones de fang que generem en el procés de potabilització de l’aigua a l’ETAP de l’Ampolla. No serà en cap cas la salvació del Delta, però sí que pot validar un possible model de transport de sediments. I seguirem tossudament alçats en exigir a la CHE una revisió dels seus cànons, que són clarament discriminatoris respecte d’altres conques espanyoles i que podrien derivar de forma directa i contundent en accions al tram final del riu i concretament al delta de l’Ebre.

El CAT no és l’antítesi del Delta. I en ple segle XXI cal fer la pedagogia suficient i les reflexions que calgui per revertir, canviar, replantejar, substituir el que calgui, però el que no podem fer en cap cas és menystenir una infraestructura clau per al Delta buscant arguments i plantejaments que només són titulars. Al costat dels ajuntaments del Delta, de la Taula de Consens, de moviments socials i de la ciutadania, hi hem estat i hi serem sempre.

Joan Alginet Aliau
Joan Alginet Aliau
president del Consorci d’Aigües de Tarragona
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

51 + = 56

Últimes notícies