Fa ben poc, concretament en la sessió plenària del proppassat 9 de novembre de 2022, vam viure una situació atípica, en el marc d’aquest òrgan que representa la sobirania del municipi de Deltebre i, al llarg dels tres anys i mig de mandat; uns fets que, al meu entendre, han marcat i marcaran un abans i un després quant a les formes en què s’ha relacionat el Govern amb nosaltres, l’oposició.
Hem explicat i fet visible a la premsa i a les xarxes socials el moment en què el portaveu del PSC i el grup d’Esquerra Republicana ens vam aixecar de les nostres cadires i vam sortir de la sala, després d’haver fet constar com interpretàvem la seva forma de fer i quina havia estat la nostra afectació a l’hora de viure menyspreus, ironies, desqualificacions, manipulacions de la informació, adaptació dels terminis d’execució dels acords presos als seus interessos…
I és que han estat moments tensos, desagradables, en què la manera que ha tingut el Govern de desgastar-nos ha sigut la pitjor de totes les possibles. En referim a l’abús de poder per part seua. De fet, aquest concepte no cal que el consultem en un diccionari. És vigent i, malauradament, més constant del que voldríem, en molts àmbits de la vida. Si no som capaços de situar-nos al lloc d’una altra persona i de tindre clara l’afectació negativa de les nostres actituds sobre els altres, no hauríem, de facto, d’ocupar un lloc públic ni representar ningú.
L’efecte multiplicador que tenen en la societat les conductes dels representants polítics o públics, en general, en les persones a qui es representa indica que potser no tenim cap dret moral a exercir aquest lloc de privilegi, aquesta posició d’autoritat,encara que legalment sigui possible; perquè contradir les bases mínimes de convivència deixa en molt mal lloc la nostra qualitat humana. Ens referim, per tant, a uns mínims de respecte.
En conseqüència, quan ens acusen de falta d’educació en majúscula i ens releguen i estigmatitzen com a gent que fem política als bars, que som populistes, teatrals… i, en definitiva, ordinaris, haurien de saber que és així com se senten també les/els qui ens van votar i a qui representem. Els vostres insults van també a totes elles i tots ells.
Sincerament, deixeu-me dir que la retòrica de què feu ostentació alguns de vosaltres fa que perdeu de vista que representeu tothom, i que no us podeu permetre aquestes llicències. Fer-ho pot significar ben bé que us considereu referents inequívocs dels sectors socials més avançats i selectius del poble. Si és així, què som la resta?
Seria ingenu, per part vostra, obviar el parer de molts, perquè heu de saber que les nostres accions responen al sentiment generalitzat de qui ens va posar on som.
En nom de la imatge que tant venereu i tots valorem, feu el possible per canviar la vostra actitud.
