A les Terres de l’Ebre no ens afecta directament, però sí que ens afecta globalment. En relació amb l’ampliació de l’aeroport del Prat, adjunto unes línies per mostrar la meua preocupació sobre la continuïtat del model socioeconòmic actual del qual se’n parla molt però sense visió de futur versus el canvi climàtic.
Personalment no sé si compensa la inversió de 1700 M€ per allargar la pista de l’aeroport menjant-se una part de la reserva patrimonial de la Ricarda, tot i que es planteja aportar altres terres per convertir-les en “patrimoni”.
La nova infraestructura vol guanyar capacitat operativa i convertir-se en un hub intercontinental. No veig per cap lloc que considere en absolut les repercussions sobre el canvi climàtic: més avions, més població en moviment, més internacionalització, més economia, més de tot, …
Els partits polítics com és evident no es posen d’acord, fins i tot membres destacats d’un mateix govern. Alguns municipis propers també s’hi han manifestat en contra. Continuen havent-hi sentències polítiques que hem de començar a canviar el model socioeconòmic, però com es fa evident tampoc no queda clar cap a on es vol caminar. En realitat sembla, aparenta, quasi es pot constatar que una gran majoria de gestors actuals, grans i jóvens, porten a l’ADN l’aminoàcid “creixement”. En conseqüència, el patrimoni natural se’l passen per l’engonal, igual que ho van fer quan es va platejar desviar el riu Llobregat. Des de 1968 i anys posteriors amb anades i vingudes de projectes i postures polítiques a vegades contradictòries es va arribar a principis del s. XXI quan el tripartit ho va inaugurar.
En fi, cap novetat en possibles canvis socioeconòmics a curt i mitjà termini (15-30 anys), tot continuarà igual. Però, compte, potser d’aquí a 30 anys el Llobregat acabarà desembocant prop de Gavà o qui sap si un altre riu.
