La Comunitat de Regants del Xerta-Sénia s’havia erigit en promotor d’una central híbrida -hidroelèctrica, eòlica i solar- per a promoure l’autoconsum del regadiu que regarà els primers camps el 2023, però la Ponència d’energies renovables ha tombat fins a dos vegades el seu projecte per l’afectació a espècies protegides com l’àguila o el duc i al paisatge dels Ports. I això que la Comunitat va modificar en segona instància el projecte i va passar de dos a un aerogenerador, que a més a més va reubicar, per a mirar d’obtenir la llum verda de l’òrgan del Govern que fa de filtre dels projectes de noves centrals de producció d’electricitat. Però la central híbrida va tornar a ser rebutjada sobretot per l’impacte de l’aerogenerador.
Ara, la junta de govern dels regants es planteja arrencar el seu camí d’autoconsum energètic amb renovables cobrint dos de les basses de regulació del canal amb plaques solars i instal·lant un turbogenerador -com també estava ja previst- per a la generació hidràulica reversible. Sense l’eòlica, la potència instal·lada serà discreta (2 MW), però seria un punt d’inflexió, segons valora el president de la Comunitat Lluís Gimeno, i d’entrada ja permetria donar cobertura a la demanda energètica de la subestació de distribució a finques, on hi ha els equips de filtratge. No es podrà fer funcionar però l’estació de bombeig.
Gimeno ha explicat al Setmanari L’EBRE que faran el desplegament en renovables parcel·lant els projectes. Un cop hi haja resolució del primer -previsiblement favorable- per a la cobertura de les basses, s’impulsarà el segon, que consistirà a cobrir els dos primers quilòmetres i mig de canal i instal·lar plaques solars al sostre. És el tram que no depèn de la CHE, que havia tombat una primera sol·licitud d’autorització per a posar plaques solars, i la Comunitat espera comptar amb la complicitat de la Generalitat.
L’objectiu últim, però, és reivindicar el rendiment d’este primer tram, convèncer la CHE i cobrir la totalitat o bona part dels 26 quilòmetres de canal principal, electrificant-lo i portant llum i fibra òptica a totes les finques, “aprofitant la infraestructura i el fet que els equips de control del canal ja requerixen fibra òptica, i sense malmetre més territori”. És un repte a mitjà i llarg termini que Gimeno considera que pot suposar un abans i un després per a la pagesia de la zona. “Pot incentivar el teletreball i fixar gent al territori”, posa en valor. De fet, assegura que durant la pandèmia s’ha incrementat el nombre de matriculacions a les escoles agràries d’emprenedors i gent que no procedix del sector agrícola.
A més a més, el president del Xerta-Sénia valora que la cobertura del canal donaria “seguretat social”, pels accidents que es registren als canals històricament; estalviaria l’evaporació d’aigua, que no és menor, i evitaria la proliferació de macròfits -per la incidència de la llum solar- i els elevats costos derivats de manteniment del canal.
A més a més de l’autoconsum energètic, el repte és dur llum i fibra òptica a les finques
A llarg termini, Gimeno augura que si avança el desplegament en renovables i, per tant, la capacitat d’autoabastir-se energèticament, això repercutirà favorablement en el preu de l’aigua al qual han de fer front els pagesos adherits al canal Xerta-Sénia, que encara la recta final del seu procés d’activació després d’un retard de prop d’una dècada respecte a la gran obra d’enginyeria que es va dur a terme entre el 2007 i el 2012 per a articular el sistema de captació d’aigua del riu i d’impulsió del remodelat canal, amb una inversió de 91 milions d’euros.
No ha estat fins ara que el Govern ha fixat una data d’inici del regadiu en una primera fase, per a regar només 186 hectàrees de les més de 16.000 que té com a sostre i com a objectiu últim el projecte. Gimeno confia que la licitació de l’obra de la zona 1 (Xerta i Aldover) es puga fer este mes de juliol i assegura que continua el degoteig d’adhesions i la demanda d’informació per part de comunitats de regants que fins ara s’abastien de pous.
Això, considera Gimeno, desacreditaria la posició d’un dels partits més bel·ligerants amb el regadiu, la CUP, que recomanava com a alternativa noves perforacions. “Les perforacions són obsoletes perquè els costos de manteniment es disparen”, sosté Gimeno. Tant la CUP com la PDE continuen denunciant la desproporcionalitat entre la magnitud del projecte Xerta-Sénia i el nombre de pagesos que s’hi han adherit fins ara: prop de 5.000 hectàrees disseminades segons l’últim recompte.
