L’Ajuntament de Tortosa atorga a les pubilles i pubilletes que representen les diferents entitats de la ciutat, en el marc de les Festes de la Mare de Déu de la Cinta, l’Orde de l’Atxa, una insígnia que recorda l’orde honorífic, a manera de condecoració, concedit pel compte Ramon Berenguer IV a les dones defensores de Tortosa durant el setge de 1149, i que es transmetia a les seues descendents, sempre dones.
El motiu va ser el comportament valerós de les dones durant el setge de Tortosa pels musulmans el 1149. Després de la conquesta de la ciutat per Ramon Berenguer IV, va marxar amb l’exèrcit a conquerir Lleida i Fraga. Els musulmans van aprofitar i van intentar reconquerir-la, posant-hi setge. Com que hi havia pocs hòmens a Tortosa, ja que eren en campanya, les dones van ajudar en la defensa i els musulmans van haver d’aixecar el setge. El comte va crear l’orde com a homenatge, donant-los-hi privilegis i exempció d’alguns impostos. Només en podien formar part les descendents de les defensores de la ciutat. Es distingien per vestir una mena d’escapulari amb una atxa (un tipus de destral) de gules (roja) en pal. Pels testimonis descrits per Cristòfor Despuig, que ja en parla com d’un costum oblidat, sembla que la pràctica de portar este hàbit va durar fins a mitjan segle XV.
Arriben els hereus a les Festes de la Cinta
L’any 2024 es recordarà per l’entrada dels hòmens, hereus i hereus infantils, com a representants de les entitats tortosines. I ells també tindran, com pubilles i pubilletes, una distinció especial en forma de fermall amb la torre de l’escut de Tortosa.
L’escut tradicional de Tortosa, definit als Costums i utilitzat des del segle XIII, està format per una torre d’argent sobre gules. La torre té quatre esglaons, una porta, dos finestres i quatre merlets. Va ser vigent fins a la Guerra dels Segadors quan s’afegiren dos palmes com a mostra de fidelitat de les classes dirigents envers Felip IV. Com l’atxa, motiu d’orgull per a poder-lo lluir durant i després de la festa major.
