Després d’un temps parada, torno a reemprendre la meva col·laboració a l’Ebredigital i ho faig perquè em motiva parlar de la reforma d’aquest delicte; em permet criticar, no de forma constructiva, sinó reflexiva tot el que està succeint al nostre davant.
Actualment, em ve de gust definir la política catalana amb ERC, Junts per Catalunya i la CUP i, l’espanyola amb el PSOE i Podemos, com a confuses, i com no podria ser d’una altra manera, al meu entendre, les negociacions entre l’estat espanyol (PSOE) i Catalunya (ERC) són pertorbadores i li sumo dir, que enganyoses.
Què es busca en la reforma del delicte de malversació? Confondre’s sobre un suposat respecte de l’estat espanyol a la voluntat de fer la independència a Catalunya, quan ara fa un dia, el periodista Antoni Bassas, feia referència, en to irònic, a la persona del president del govern espanyol, com “Pedro Sánchez ‘al rescat’ de Catalunya”?
I considero que aquesta negociació és pertorbadora i enganyosa. Per una banda, perquè estem reconeixent que a l’1-0 va haver-hi delicte de malversació. Per altra banda, no és cert que el que volem qualsevol ciutadà i ciutadana (i així ho apunta la normativa europea endurint les penes) que no es donin situacions de corrupció pública (ni suborn ni tràfic d’influències)? Des de l’aspecte jurídic, aquesta reforma podria ser un retrocés en la lluita contra la corrupció.
El delicte de malversació és un dels delictes relacionats directament amb la corrupció; aquell on hi ha una apropiació indeguda (d’un patrimoni públic aliè) comesa per un funcionari o autoritat. I igual que hi ha el delicte de malversació agreujat, també hi ha atenuants d’aquest delicte, que poden rebaixar la pena inferior en un o dos graus. Per què modificar això, quin sense sentit, no?
A més, quan a l’1-0 hem de recordar que ningú va cometre cap delicte: ni sedició, ni rebel·lió ni malversació ni desordres públics. Va haver-hi una conducta del govern de Catalunya atípica penalment i com es va seguir un “judici farsa”, es van imposar unes condemnes, sí, però, recordem el titular sobre les condemnes del delicte de malversació: “Montoro dice que la Generalitat no ha gastado ni un euro público en el referèndum”. Per això quin sentit té la reforma del delicte de malversació?
Amb el Codi Penal “espanyol” actual la condemna pel delicte de malversació pot ser d’entre dos i sis anys de presó i entre sis i deu anys d’inhabilitació. L’esmena d’ERC a la reforma del Codi Penal rebaixa les penes als polítics o funcionaris que actuïn sense ànim de lucre personal: “L’autoritat o funcionari públic que, sense ànim d’apropiar-se’l, destini a usos particulars i aliens a la funció pública, el patrimoni públic a càrrec seu per raó de les seves funcions o en ocasió de les mateixes, incorrerà en la pena de presó de sis mesos a tres anys, i suspensió de feina o càrrec públic d’un a quatre anys”, i afegeix: “Si el culpable no reintegra els mateixos elements del patrimoni públic desviats dins de deu dies després de la incoació del procés, se l’imposaran les penes de l’article anterior”.
I al final, tot quedarà en mans de la interpretació que faci la judicatura i el mateix Tribunal de Comptes; què entendran “usos particulars i aliens a la funció pública” o “administració deslleial”? I per l’experiència passada, és molt possible que la interpretació judicial sigui d’acusar o condemnar si es va contra la unitat d’Espanya.
I la darrera reflexió que llenço en relació amb la reforma del delicte de malversació: i si amb aquesta reforma, s’aprofita per penalitzar tant sí com no les activitats de les institucions catalanes com en la reforma del delicte de sedició incorporant els desordres públics agreujats? Perquè que no ens enganyin, no hi ha desjudicialització amb aquesta reforma ni en cap.
I acabo aquest article, llegint la proposta d’ERC del referèndum pactat. Per tant, continuarem confusos, pertorbats i enganyats per aquesta manera de fer política en vista a les eleccions municipals?
