Rejovenir la plantilla i canviar el model educatiu, principals propostes dels candidats al rectorat de la URV

Rejovenir la plantilla i millorar-ne les condicions laborals, i canviar el model educatiu són les principals propostes dels candidats al rectorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Entre els seus objectius també destaquen dotar la universitat de més recursos i projectar millor la marca URV, així com continuar impulsant la Vall de l’Hidrogen Verd. Per primera vegada en la història de la institució concorren tres candidatures a les eleccions del consell rector. Es tracta de l’ebrenca Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació; de Josep Pallarès, doctor en Ciències Físiques; i de l’actual rectora María José Figueras, que vol repetir mandat. Els comicis se celebraran del 23 al 25 de maig i les votacions seran electròniques.

La vigent rectora vol revalidar el càrrec i consolidar el projecte marcat per la pandèmia iniciat fa quatre anys. La seua principal prioritat és «posar ordre» i reestructurar l’equip docent i administratiu amb un full de ruta que permeta crear places en els departaments i facultats que ho requerisquen. «Necessitem un relleu generacional pel personal d’administració i serveis, necessitem carrera professional i relleu en el personal docent i investigador, tenim molta gent acreditada, catedràtics que des del 2018 s’esperen per ser promocionats», apunta Figueras.

A banda, l’actual rectora també assenyala que vol impulsar la transformació energètica de la URV i continuar liderant el projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd o veure com s’inicien les obres de la facultat de Medicina al campus Bellissens, entre altres projectes. A la vegada, Figueras reivindica la feina feta en temps de pandèmia i destaca que han incrementat el nombre d’estudiants de grau, màster i doctorat en el seu primer mandat. «He demostrat que sé fer. La resta de candidats no s’han hagut d’afrontar a una pandèmia i l’hem superada; hem aconseguit una transformació en la digitalització de molts màsters que mai s’havien previst de forma digital, estem preparats per aquesta transformació educativa», concreta la candidata.

La doctora Mercè Gisbert també centra les seues prioritats en els treballadors de la universitat perquè considera que es mereixen un major reconeixement i lamenta l’envelliment de la plantilla. «En els pròxims vuit o deu anys, més de 400 persones hauran de ser renovades», indica. Per Gisbert també cal canviar el model educatiu, que sosté està desfasat pel fet que es va crear fa vint anys per tal d’adaptar-se al model europeu. «És necessari fer un model centrat realment en l’alumne perquè estiga preparat en l’àmbit del coneixement que ha triat, però que a la vegada adquirisca una sèrie de competències transferibles que permetran augmentar el seu grau d’ocupabilitat», argumenta la candidata.

Reivindicar l’accent ebrenc

Entre els punts principals del programa de Gisbert destaca la voluntat de fer més visible la recerca i millorar la comunicació de la institució, tant interna com externa. També vol impulsar que es creen més vincles culturals amb els estudiants per fomentar la vida cultural a la universitat. Preguntada sobre si és necessari que l’accent ebrenc tinga més rellevància en l’estructura directiva de l’organització, la candidata opina que el campus de les Terres de l’Ebre, que aplega més de 800 estudiants, ha de ser la «palanca i punt neutre» per integrar tots els punts de vista per fer créixer el territori.

Josep Pallarès és el tercer candidat que aspira a ser escollit rector de la URV. En el seu cas, assegura, vol tornar a la universitat per retornar a la comunitat universitària tota l’experiència adquirida durant els 30 anys que ha treballat en l’àmbit universitari i com a director general d’Universitats i director general de Planificació d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya (2016-19). «Creiem que es poden fer les coses diferents, que es pot gestionar millor la universitat, aquest és el nostre lema: volem una universitat millor tant pels estudiants, per les persones que hi treballem i, sobretot, millor per la societat», afirma Pallarès.

El candidat subratlla que entre els seus projectes per millorar l’organització hi ha potenciar el sentiment de pertinença a la universitat i també la marca URV. «Volem que tinga prestigi, que siga coneguda i reconeguda, perquè quan els estudiants acaben la seua estada i formació se senten orgullosos d’haver format part de la universitat i que això els obri les portes al mercat laboral», afegeix.

Els candidats celebren el rècord de candidatures

Comparteix amb les altres dues candidates que el capítol 1, el del personal, és la preocupació més gran. Per això, assenyala que vol recuperar els 24 professors a temps complet, que segons ell, han disminuït en els darrers quatre anys. «Aquesta actuació ens donaria fonaments sòlids per poder desenvolupar després tots els plans», explica. En aquesta línia, també lamenta que s’han jubilat més persones que no pas creat places noves en aquests últims anys. «Això fa que no hi haja el relleu generacional», puntualitza. Pel que fa a la reducció de les taxes universitàries, Pallarès defensa que el seu model d’universitat és «pública i gratuïta».

Tot i que difereixen en models i projectes, tots tres candidats coincideixen que la URV necessita més recursos. També celebren que siguen les primeres eleccions amb rècord de candidatures i que s’haja generat un debat «com mai» en la comunitat universitària. «És una oportunitat fantàstica per a la universitat, una oportunitat per tenir diferents visions del que pot ser la institució i, així es tinguen més possibilitats per valorar el que li convé», opina Gisbert. «És sa, necessari i constructiu, si som capaços d’agafar totes les idees constructives que anem aportant farem una universitat millor», tanca Pallarès.