HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catRetrobaments (18): amb Jaume Borràs Galceran

Retrobaments (18): amb Jaume Borràs Galceran

Vaig començar a tractar Jaume Borràs, de Montbrió del Camp (1962), professor, historiador i carrasclet d’aquestes terres del sud, al voltant de la revista Lo Violí, que engegà el 2006 el Centre d’Estudis del Priorat per a tota la comarca, i que publicà una vintena de números, fins al 2015.

Allí vam escriure d’històries, fets i personatges, i ell s’endinsà en la biografia d’un d’aquests, certament històric i apassionant: el cèlebre -desconegut i difamat- Pere Joan Barceló, dit el Carrasclet, fill de Capçanes, que va tenir els sants ous d’enfrontar-se militarment a les partides borbòniques de Felipe V, que assolaven Catalunya després de la desfeta de l’Onze de Setembre de 1714.

Llarga història, no sempre contada fidedignament. Tot això ho esmicola Jaume Borràs al seu llibre Lo Carrasclet. Crònica d’un irreductible (1687-1743), publicat fa un parell d’anys a Silva editorial, que fundà i dirigeix des de Tarragona el meu amic i col·lega Manuel Rivera, periodista, poeta i editor.

Com que vaig saber que aquest llibre es presentava, fa poques setmanes, a la Fatarella, vaig voler anar-hi per tornar a saludar en Jaume, per recordar els temps de Lo Violí – al costat dels companys Josep M. Ferran i Torrent, Josep M. Pons i Altés, Jaume Teixidó, Agustí Masip, Eva i Eduard Barceló, Montserrat Pellejà, etc- i, sobretot, és clar, per acabar de fer-me càrrec de la dimensió del combat patriòtic d’aquest lluitador per les llibertats catalanes.

I, a fe de Déu, que llegint aquestes breus, però denses, cent vint-i-cinc pàgines, he arribat a la conclusió que, quan s’estima intensament el que t’han fet perdre, amb la mateixa intensitat un es revolta per tractar de recuperar-ho. És el que va fer -emboscat amb altres catalans fidels com ell a combatre la imposició borbònica, entre 1705 i 1714, durant la Guerra de Successió al tron de la monarquia hispànica, i posteriorment -un home de condició social humil (era de família de carboners al poble natal), llançant-se literalment a les muntanyes (del Priorat i el Baix Camp, i arreu per on passà), que coneixia pam a pam. Una vida de combats directes fins al final (amb la mort a Alsàcia), presons (Falset i Cadis) i exilis (Àustria i Hongria), que no eren els d’aquesta “democràcia controlada” en la qual estem.

Entre el seny i la rauxa -que tant perilloses poden ser l’una com l’altra si no se saben combinar bé i se’n tria una per menystenir l’altra-, la nostra història està plena de casos com el del Carrasclet i d’aquells que el seguiren (i en primer terme, la seva esposa, Josepa Figueres, de Vandellòs), preservant l’esperit de la terra i les constitucions i llibertats.
Entre les moltes informacions aportades, fruit d’un exigent treball de recerca, el llibre de Borràs marca ben bé la diferència de comportament entre el Carrasclet, disposat a combatre a mort els designis del Borbó, i Pere Anton Veciana, de l’Alt Camp, fundador de les esquadres de Catalunya, precursores dels Mossos, que s’acomodà al nou règim centralista i uniformitzador i que, per assegurar el seu ascens social i militar, no va dubtar a fer efectiva “la repressió de les partides antiborbòniques després de la caiguda de Barcelona”.

Unes realitats, aquelles del segle XVIII, que poden tenir -i tenen- punts de contacte amb les del segle XX i d’ara mateix, entre els anomenats “ofesos de la Història” i els grans poders de tota mena (econòmics, polítics i militars que s’estenen per tot el món) que continuen marcant, com en el passat imperial de les grans famílies dinàstiques, el ritme malèfic de les nostres realitats.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 6 =

Últimes notícies