Sensibilitats

La sensibilitat és la facultat de sentir, de percebre estímuls externs i interns pels sentits. Uns sentits que tenien ben aguditzats fa 83 anys els biberons, soldats i brigadistes que lluitaven al front de l’Ebre, feia 67 dies i nits, i no sabien que els en quedaven encara 48 per acabar aquella sagnant batalla. Aquell dissabte 1 d’octubre començava la sisena ofensiva, després d’uns dies de temporals i pluges, amb la represa dels combats (aviació i tancs alemanys i italians) en una guerra que ja era de desgast.
Feia dos anys, el primer d’octubre de 1936, que el colpista general Franco es va investir «jefe del Estado», el títol que va ostentar durant la dictadura, i era una jornada festiva celebrada com «Dia del Caudillo».
Fa solament quatre anys, el primer d’octubre de 2017, es va guanyar el referèndum de la independència, malgrat la forta repressió violenta de l’Estat.
Són fets en què les sensibilitats emergeixen. Hi ha casos, però, en què hi ha falta de sensibilitat. En un Estat que tot i la corrupció que l’assetja, començant pel seu cap (el rei, i l’emèrit) o els incompliments denunciats per la Unió Europea especialment referits a la justícia, no atura la repressió per aquest 1-O de fa quatre anys. Quanta raó té Pedro Sánchez, que va dir a la seu de l’ONU que «s’ha de defensar la democràcia», sense pensar que el món llegia que era per al seu propi estat pel qual calia patir. I és que la manca de sensibilitat per a percebre-ho li impedeix llegir correctament la realitat. Només cal veure Puigdemont a Sardenya.
Per necessitat en va tenir, de sensibilitat, la ministra portaveu Isabel Rodríguez quan va desmentir, dimecres passat, el secretari d’estat de Seguretat, Rafael Pérez, i va admetre que la comissaria de Via Laietana va ser un lloc de «repressió i tortura», neutralitzant així la manca de sensibilitat (i de coneixement) que va demostrar Pérez quan va afirmar que la comissaria “ha estat i és un símbol de servei públic”.
També s’exhibeix manca de sensibilitat sobre el català als audiovisuals, que el govern espanyol desempara en la nova llei i ha desfermat indignació cultural i lingüística (a més de l’ofensa de què no en diuen llengües cooficials sinó “regionals”), per bé que aquesta llei és la transposició d’una directiva europea on s’insta a “respectar” la diversitat lingüística. Com diu Àlex Gutiérrez a l’Ara: «Tan defensors com són del ‘setanta-vuitantisme’ i no han assumit les conseqüències de tenir un estat plurinacional». La sensibilitat es mostra quan la vicepresidenta Calviño s’obre a protegir les llengües cooficials a la llei i el Senat estudiarà equiparar el català al castellà a la cambra. Veurem.
Esperem respostes de sensibilitat semblants a les mostres solidàries amb els ciutadans afectats pel volcà de La Palma envers el nostre Delta (sensibles a la cadena i solidaris amb les més de 500 persones, i no esperar que s’ensorri, el Delta).
La sensibilitat social es defineix com capacitat per escollir la conducta que millor s’adapta a les característiques d’una situació i les persones que hi participen; depèn de 2 qüestions essencials: l’anàlisi d’un mateix i la comprensió dels altres. Doncs això.
Podria seguir parlant de manca de sensibilitat: dels desnonaments (només a Tarragona província en el segon trimestre d’enguany n’hi ha hagut 286, uns tres diaris), de preus de la llum (i pobresa energètica versus beneficis milionaris), dels antiavortistes, dels projectes eòlics, del dèficit d’inversions a Catalunya (28.000 milions), amb les 69.129 vacunes caducades (865.000 € llençats i països només amb el 4% de vacunats). S’acaba l’espai, no el llistat de temes sensibles. És com alguns contes: podeu afegir el que vulgueu.
El dia 1 d’octubre també s’escau la celebració dels Dies Internacionals de les persones d’edat, de la Música, del vegetarisme i de l’Hepatitis C; no és oficial, però també és el Dia del Somriure i del Cafè.