HomeOpinióFirmes setmanarilebre.cat“Sí” entusiasta a la Via Blava de l’Ebre

“Sí” entusiasta a la Via Blava de l’Ebre

Una de les notícies més rellevants en positiu dels darrers temps a les Terres de l’Ebre ha estat l’anunci i proposta de l’empresa Sercosa de crear la Via Blava de l’Ebre, la construcció de tres petits assuts hidroelèctrics al riu, elevant en un parell de metres la profunditat de l’aigua al llarg de llera fluvial. Els promotors notifiquen una inversió de 125 milions d’euros i 850 llocs de treball en la construcció.

Allò que es vol fer són tres petits salts d’aigua, però poden ser tres grans salts endavant en el desenvolupament de tota la zona.

En la meva opinió és una gran oportunitat que seria una llàstima deixar perdre pel fet que alguns personatges de la zona creuen que el riu és seu i s’oposen a tot el que s’hi pugui fer. Potser estimen molt el riu, no cal dubtar-ho, però els importa poc la gent, que les persones tinguin feina, puguin viure guanyant-se la vida i que els seus fills no hagin de marxar imperativament, que el territori es desenvolupi. Gent que ha fet del “no a tot” un lema de vida.

És bo pensar que, tot i ser important la inversió per a una zona on no acostumen a caure volums importants de capital transformador, el més substancial són les perspectives que obre. En diversos camps, entre ells, l’esportiu, però d’una manera especial per al turisme.
No és sobrer recordar quelcom que sap tothom: ara, excepte a la zona del mateix Delta, el turisme real derivat del riu és poc més que nul. Hi ha accions voluntarioses i positives, com la del llagut El Sirgador o els creuaments a l’àrea de Miravet, o unes piragües per llogar, però no deixen de ser unes engrunes amb escassíssima influència real en el conjunt de l’economia. Es pot afirmar amb prou rotunditat que el principal actiu de tota la zona per promoure el turisme, el mateix riu, està gairebé totalment desaprofitat. Recordem com fa ja bastants anys es van gastar molts diners a dragar repetidament la llera per fer-lo navegable. Va ser una despesa feta amb bona fe, però ja aleshores tothom de la zona que coneixia una mica el riu sabia que era llançar els diners, com va resultar. Alguns afirmaven que el que calia fer era precisament uns assuts. És a dir, la proposta actual, que ja existia fa dècades i ara revifa amb solidesa.

Reiterem la importància de la inversió en les obres a realitzar amb el projecte, però allò més important és el que ha de seguir a continuació. Turisme vol dir que al llarg dels 80 quilòmetres de riu, l’Ebre català, en 16 municipis, pot contribuir molt a donar vida a hotels, restaurants, instal·lacions esportives, diversos equipaments, comerços, etc. És a dir, arrossegar a tot arreu inversions privades posteriors, també a municipis que no siguin directament riberenys, a banda que els ciutadans de tots els pobles podrien trobar llocs de treball i seguir vivint a la seva població.

No sé si a l’Ebre aconseguiríem els nivells turístics del Mosel·la, a l’Europa central, com han exposat els promotors del projecte. Tant de bo. Però, en tot cas, segur que moltíssim més que ara i que significaria un pas qualitatiu i quantitatiu de primer ordre per a moltes poblacions.

Al turisme fluvial cal sumar-hi altres elements, com la producció elèctrica neta. I encara, una de col·lateral en la qual potser no pensem, però que no és cap tonteria. Segons els promotors, i poden tenir raó, atès que augmentaria la profunditat del riu i, per tant, menor arribada dels raigs del sol fins al fons, seria indirectament una acció contra la mosca negra, un benestar per als veïns residents a prop del riu, però també un instrument de valor econòmic. Ha pensat algú, per exemple, que, avui, un inversor es pot atrevir a posar un càmping a prop del riu mentre no s’arribi a una quasi extinció d’aquella mosqueta? La ruïna seria segura.

Daniel Arasa
Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

44 + = 46

Últimes notícies

-->