HomeMedi AmbientS’inicia el seguiment d’amfibis comuns al delta de l’Ebre

S’inicia el seguiment d’amfibis comuns al delta de l’Ebre

ARTICLE PUBLICAT AL NÚMERO 53 DE SOLDÓ. INFORMATIU DEL PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE

La Societat Catalana d’Herpetologia, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el 2024 ha iniciat el Seguiment d’Amfibis Comuns de Catalunya (SACC). Es tracta d’un nou projecte de monitoratge d’amfibis basat en la ciència ciutadana, que aquest 2024 s’ha obert a tots els públics i ja compta amb sis unitats de seguiment als Ullals de Baltasar, tot amb la col·laboració del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

El SACC sorgeix de la necessitat de crear un marc de treball extens i sòlid de seguiment de les poblacions d’amfibis de Catalunya per tal de conèixer-ne les tendències poblacionals a mitjà i llarg termini. Com demostren multitud d’estudis, els amfibis són un dels grups faunístics més amenaçats del planeta i les amenaces que planen sobre la seva conservació són molt diverses. Una de les principals necessitats per a conservar-los és saber el més bé possible sota quines condicions es troben, per poder actuar per contrarestar el seu declivi.
A part de l’evident poder de sensibilització i increment del coneixement general envers els amfibis, l’objectiu últim del SACC és el d’aconseguir prou múscul participatiu a tot el territori per disposar d’informació periòdica que permeti millorar l’avaluació de l’estat del medi natural; així com estudiar l’impacte de les polítiques de conservació de Catalunya a través dels indicadors que inclou l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030.

Al delta de l’Ebre, hi ha citades cinc espècies d’amfibis: el tritó palmat Lissotriton helveticus, el gripau d’esperons ibèric Pelobates cultripes, el gripau comú ibèric Bufo spinosus, el gripau corredor, Epidalea calamita i la granota verda ibèrica Pelophylax perezi. Tanmateix, cal destacar que, malgrat les múltiples amenaces que afecten els amfibis al Delta, la major part d’espècies es consideren rares dins la plataforma deltaica. Només la granota verda ibèrica destaca com una espècie realment abundant en aquest entorn, demostrant una extraordinària capacitat d’adaptació a les condicions alterades del Delta, mantenint poblacions estables fins i tot en zones afectades. Per altra banda, cal destacar la presència residual del tritó palmat a les Terres de l’Ebre, amb diferents nuclis d’origen autòcton com els Marjals de Campredó, el Jardí del Bou i zones de ribera als voltants d’Amposta. I una població introduïda a la serra del Montsià. Al delta de l’Ebre el tritó es trobava associat al riu, a la vegetació de ribera, tot i que actualment no hi ha cites recents de la seva presència, exceptuant, l’any 2005 als Ullals de Baltasar. Per contribuir a la seva conservació, el mateix PNDE en fa el seguiment de les seves poblacions des de fa anys, s’està treballant per l’adaptació metodològica i la incorporació al SACC.

Exemplar de tritó palmat / Cedida

I és que els amfibis han experimentat un notable declivi en comparació amb dècades passades, resultat de la combinació de múltiples amenaces que han transformat radicalment el seu hàbitat. Als problemes històrics de pèrdua de zones humides, contaminació per pesticides i alteració dels sistemes hídrics, s’hi afegeix una amenaça creixent: la introducció d’espècies exòtiques invasores com el cranc de riu americà, el cargol poma o multitud de peixos com la gambúsia. Aquestes espècies, introduïdes tant de manera accidental com intencionada, han tingut un impacte devastador en les poblacions autòctones d’amfibis. Els hi ha afectat de manera directa, depredant els ous i les larves d’amfibis, reduint dràsticament la seva capacitat de reproducció. Però també indirectament, competint pels recursos, portant malalties i alterant l’estructura de la vegetació aquàtica, indispensable per a moltes espècies d’amfibis; en definitiva, canviant profundament la dinàmica dels ecosistemes aquàtics del delta. Un cas molt curiós és el de la introducció el 2018 de la granota toro americana Lithobates catesbeianus. Aquesta granota d’origen nord-americà es va detectar als aiguamolls de decantació d’Illa de Mar, a l’hemidelta esquerre, amb la captura de capgrossos que confirmaven la reproducció de l’espècie. Per tal de frenar la seva expansió, es van implementar mesures dràstiques i es va engegar un pla específic d’erradicació que es pot consultar al Soldó núm. 52. A finals del 2024 es dona per erradicada al Delta després que les últimes analítiques d’ADN ambiental no la detectessin.

Per garantir un futur per als amfibis del delta, és fonamental conèixer millor l’estat de les seves poblacions i també intensificar els esforços de conservació, amb estratègies més efectives per controlar les espècies invasores i protegir els hàbitats essencials d’aquests animals. Només així serà possible revertir, encara que parcialment, el deteriorament d’aquest ecosistema únic.

De moment és aviat per treure conclusions a partir de les poques dades recopilades mitjançant el SACC als Ullals, però ben segur que a llarg termini desxifrar l’estat dels amfibis, com a mínim, en aquest indret. Per aconseguir una diagnosi més completa de la situació a nivell general, caldrà ampliar la zona d’estudi, i per això us encoratgem a participar en el projecte. Ajudant en aquest seguiment estaràs posant el teu gra de sorra per millorar l’efectivitat en la conservació d’aquest grup d’animals que probablement t’agrada, t’interessi o t’encanti. Si vols descobrir quins amfibis tens a prop d’on vius, o del Delta, i t’interessa col·laborar en la conservació dels amfibis mitjançant l’aportació de dades sobre les seves poblacions, aquest és el teu projecte.

Segueix el projecte a les xarxes amb @amfibiscat. Consulta com participar i més informació al codi QR o link: https://soccatherp.org/seguiment-damfibis-comuns-de-catalunya-sacc/

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies