S’ha escrit molt, i s’ha parlat encara més, sobre la llei del “solo sí es sí”, una llei que en el seu origen va estar pensada per centrar-se en el consentiment de les dones, i que en el seu fons tenia i té una intenció positiva envers la seva protecció davant les agressions.
Però, ben aviat, els juristes es van adonar d’un terrible error tècnic: la seva redacció permetia la revisió dels casos i afavoria la rebaixa de condemnes i la possibilitant que els ja condemnats poguessin sortir abans de presó.
No em puc imaginar el que estan sentint les víctimes de més de 700 agressions en assabentar-se que els seus agressors surten abans al carrer. La frustració, la ràbia, la por…
Davant d’un error tan greu, caldria pensar que de seguida els seus promotors, la ministra Irene Montero, de Podemos, rectificaria al més aviat possible per frenar aquest degoteig de rebaixes. Tots ens podem equivocar, és ben cert, però ” un gran poder, comporta una gran responsabilitat”, i és aquí és on van començar a fallar les coses, al meu parer.
Primer, la ministra de Podemos i el seu equip van dir que les rebaixes eren culpa dels jutges, que eren uns feixistes. Tots els jutges i jutgesses que han revisat i rebaixat condemnes són feixistes ? Consultat un amic jurista, resulta que, per llei, els jutges han d’aplicar la màxima d’“in dubio pro reo”, sinó serien ells el que incomplirien la llei.
També van dir que els mitjans de comunicació manipulaven els fets. Algú va dir que era un mal menor, perquè el que es buscava amb aquesta llei no era allargar condemnes, sinó protegir la dona i rehabilitar els culpables…!!!
Per què, l’encaparrament de Podemos ? Tan greu és admetre un error i resoldre’l? No s’entén la prepotència d’aquesta ministra i els seus companys en una cosa tan sensible, tan punyent.
Després de 4 mesos d’intentar arribar a un acord per solucionar aquesta errada d’una part de la llei, els de Podemos s’han “enrocat” en el seu “no” i s’ha hagut de portar a votació.
S’ha perdut una gran oportunitat de tirar endavant una llei que fes justícia a les dones sense afavorir la rebaixa de penes per als seus agressors. Ara cal arreglar el desastre i esperar que aquesta tossuderia de Podemos, no ens porti a res pitjor.
Diu la dita popular que “rectificar és de savis”, però, davant de la intransigència de Podemos, per a moltes dones aquesta rectificació arribarà massa tard.
En la setmana del Dia de la Dona, voldria dedicar aquest article a totes les nenes i dones víctimes d’agressions. Sobretot, a les 720 dones, que a hores d’ara saben que els seus agressors seran lliures més prompte. Vagi per elles el meu record i la meua solidaritat.
