Fa pocs dies a l’Eurocambra se celebraven unes jornades sobre el futur de la pesca al Mediterrani, on retronà el crit d’emergència i auxili del sector pesquer català davant les limitacions imposades per l’Acord Europeu, el qual s’havia signat amb l’aval de tots els ministres, i que aboca el nostre model de pesca a una agonia que pot acabar amb la desaparició de les nostres flotes.
Recordem que la flota pesquera catalana s’ha reduït a la meitat en 25 anys a Catalunya, passant de 1.200 embarcacions de pesca l’any 2000 a les 600 actuals. De l’any 2020 fins al 2024, els acords europeus havien reduït un 40% els dies que podia anar a pescar la flota d’arrossegament, i malgrat els molts sacrificis fets amb restriccions d’horaris o de dies de treball, delimitació de zones de pesca protegides i limitació en les mesures i formes de les arts de pesca per a poder aconseguir una pesca més sostenible, ara ens tornem a trobar davant un nou atzucac.
Esquerra Republicana de Catalunya i les Confraries de pesca catalanes ho vàrem advertir i denunciar el passat mes de desembre quan el Consell de Ministres europeu de pesca va determinar el total de tones admissibles de captura i quotes de peix, i, també, el màxim de jornades laborables dels pescadors per a l’any 2025.
Catalunya no som un Estat, i per tant a Europa, qui representa i defensa el nostre model de pesca és Espanya, i, com ja hem vist en altres situacions, a vegades, per a ells, el nostre model sostenible de pesca, no és el prioritari perquè hi tenen d’altres interessos a defensar. L’Acord Europeu per aquest 2025 era confús, i, sobretot, molt dolent per al present i futur del sector. Mantenia un ventall d’entre 90 i 130 dies laborables de pesca per a tot l’any, i malgrat fixar diverses mesures compensatòries per recuperar jornades, els pescadors no podien superar mai els 120 dies laborables/vaixell perquè hi havia un topall, i, per tant; malgrat complir totes aquestes mesures previstes, el resultat seria el de menys dies efectius treballats que l’any 2024.
Què vol dir això? Doncs, que aquest estiu, a l’agost en concret, una gran part de la flota d’arrossegament ja haurà exhaurit els 120 dies de pesca/any, a tot estirar 130. Fent del tot inviable l’activitat, i d’aquí que els pescadors reclamin com a termini adequat 180 dies de pesca/any.
Què els hem de dir a partir d’ara a les nostres Confraries o llotges? Que s’agafin vacances? Que vagin a l’atur o a les ajudes? Amb quin peix alimentarem les nostres peixateries, cases i restaurants? El pescat i comercialitzat pel Mercosur? Quin sector o ofici sobreviu amb només 120 0 130 dies de treball l’any?
La pesca als nostres ports i poblacions de l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, la Ràpita, les Cases i Deltebre representa més que una simple activitat econòmica perquè afecta famílies en tant que forma part de la nostra cultura i realitat social. El port de la Ràpita, amb 31 barques, és qui té la principal flota d’arrossegament de Catalunya, i el present més immediat al que l’aboquen fa aigües per tots els costats.
Esquerra Republicana fa anys que reclamem un canvi en el mètode de càlcul de les quotes de pesca, calen més dies i més flexibilitat, o d’aquí a molt poc tindrem problemes d’abastament de peix fresc i de proximitat. I també cal que es doni una solució d’urgència per aquest 2025, en vista del fracàs de l’Acord, i que abans del novembre ja se sàpiguen els dies laborables de pesca per a 2026; i no haver d’esperar fins a finals de desembre per saber si es podrà pescar o no.
Soc calero i molt conscient del malestar i la incertesa que viu el sector pesquer. Davant la manca d’informació clara sobre les negociacions en l’àmbit europeu per revisar el Reglament de control de l’activitat pesquera, i sobre els compromisos adquirits pel Ministeri per promoure una proposta de reforma normativa, des del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a principis de juny vàrem registrar diverses preguntes per escrit al govern espanyol. L’objectiu és conèixer de primera mà els avenços realitzats per ampliar els dies de pesca disponibles. A més, davant el col·lapse que es pot patir en pocs mesos, també hem demanat la compareixença del president de la Federació Catalana de Confraries a la Comissió de Pesca del Senat perquè expliqui la situació crítica que pateixen.
O ens arromanguem i remem tots en defensa dels pescadors catalans i les confraries; o d’aquí molt poc als nostres ports no tindrem ni pescadors, ni vaixells de pesca, ni llotges, ni peix. I a les nostres peixateries, cases i restaurants l’únic peix que menjarem serà el de les grans corporacions comercialitzadores de l’altra part de món.
