HomeInfraestructuresTercer canvi d’ubicació en vint anys: el nou hospital se proposa ara...

Tercer canvi d’ubicació en vint anys: el nou hospital se proposa ara a Sant Llàtzer

El futur hospital universitari de les Terres de l’Ebre es farà al barri de Sant Llàtzer de Tortosa, des de l’antiga carretera de Barcelona cap a la muntanya, en uns terrenys ben connectats amb la carretera C-42 de Tortosa a l’Aldea. Almenys així ho han anunciat l’Ajuntament i el Govern de la Generalitat, després de les propostes fallides del 2007, a La Farinera, i del 2022, al camí de Roquetes, en este segon cas en uns terrenys adquirits per l’anterior govern municipal de Junts per Tortosa. L’Ajuntament actual, governat per Movem-PSC i ERC, i la Generalitat socialista han apostat per una nova ubicació que no està afectada pel règim de flux preferent de l’aigua (zona inundable), com sí que ho estava la parcel·la del camí de Roquetes malgrat que Tortosa ja havia obtingut la concessió d’un règim especial pel fet que la major part de la seua trama urbana es troba en zona inundable.

La nova ubicació del futur hospital se situa a l’àrea residencial estratègica del Raval de la Llet, on el consistori adquirirà 84.000 metres quadrats de terrenys, o bé per compra o bé per expropiació. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va signar el Dijous Sant un protocol amb l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, a través del qual la Generalitat se compromet a facilitar els tràmits urbanístics impulsats per l’Ajuntament per a incloure-hi equipaments, i a fer les infraestructures viàries que faciliten l’accés al nou centre hospitalari.

Tant Jordan com Paneque van destacar que era “un dia molt important” per a Tortosa i per a les Terres de l’Ebre perquè, en paraules de l’alcalde, “després de mesos de treball entre la Generalitat i l’Ajuntament i d’analitzar diferents escenaris”, se podia anunciar “quins són els terrenys idonis per a construir-hi el nou hospital universitari de les Terres de l’Ebre en una àrea sense risc d’inundació”. Jordan va afirmar que ha sigut la Generalitat la que ha descartat l’opció del camí de Roquetes, i Paneque ho va corroborar indirectament en explicar que han prevalgut “els avisos sobre fenòmens meteorològics cada vegada més virulents i els informes que ens advertixen que estem en una conca mediterrània especialment sensible”, i que “calia buscar un espai amb totes les garanties perquè parlem d’un equipament sanitari que requerix els màxims nivells de seguretat”.

Jordan se va referir al futur centre hospitalari de referència territorial “amb una mirada llarga per als propers 100 anys”. Ajuntament i Generalitat se comprometen ara a fer tots els tràmits urbanístics necessaris i tots els estudis pertinents —encara està pendent la redacció del pla funcional— i a habilitar diferents infraestructures, entre les quals un pont nou sobre el canal de l’Esquerra i sobre la via del tren, des de la coneguda com a rotonda d’Anguera fins a l’antiga carretera de Barcelona, que es convertirà en una avinguda des de la qual s’habilitarà l’accés principal al complex hospitalari.

L’alcalde també va explicar que és important que es dispose de més sòl (84.000 m2) del previst al camí de Roquetes (73.000 m2) perquè “s’està parlant d’un hospital que també ha de ser un centre universitari”. Els terrenys pertanyen a “pocs propietaris”, cosa que l’alcalde considera un avantatge, i el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de la ciutat els delimita com a àrea residencial estratègica no desenvolupada, per tant, com a àmbit de creixement urbà de la ciutat. Això sí, l’ús del sòl per a l’hospital haurà de passar de residencial a equipaments.

El govern tortosí també destaca que el futur hospital estarà a només 1,5 quilòmetres del centre de la ciutat i ben comunicat tant amb la costa de l’Ebre, a través de la C-42 i l’eix mediterrani, com amb les comarques d’interior a través de la C-12 i el pont del Mil·lenari, i que les vies d’accés tampoc seran inundables.

Ara no hem començat la casa per la teulada i s’han acordat els terrenys amb l’Administració que ha de fer l’obra”, va etzibar Jordan, sense citar a l’anterior Govern municipal però en un missatge adreçat a Junts per Tortosa. La consellera va agafar el testimoni per a enfocar un cas de “col·laboració entre institucions per a donar resposta a la ciutadania” i va situar el projecte com un pilar per a oferir “serveis públics de qualitat i equilibri i cohesió territorials”.

Paneque va revelar que els terrenys escollits “han sigut objecte d’estudi durant mesos per part d’un grup de treball que ha avaluat emplaçaments i costos d’expropiacions i de les infraestructures viàries necessàries”. “Ha sigut una qüestió complexa”, va definir la consellera, que ha estat d’alguna manera l’enviada del president Illa per a resoldre un conflicte que s’arrossega des de fa anys. En este sentit, és molt significativa l’absència de la consellera de Salut, Olga Pané. Paneque va destacar que “es farà realitat una reivindicació històrica” i s’eixugarà “un deute amb les Terres de l’Ebre i amb Tortosa”.

Sobre la ubicació dels terrenys, va remarcar que tindrà “bona accessibilitat per a ciutadans, estudiants universitaris i professionals sanitaris”, a diferència de l’actual Hospital Verge de la Cinta, que es troba en obres d’ampliació que continuen aturades per la troballa d’unes restes arqueològiques.

La plataforma ho celebra

Per la seua banda, la Plataforma per un Nou Hospital a les Terres de l’Ebre, que porta anys reclamant este nou equipament, ha defugit valorar la idoneïtat dels terrenys triats a Sant Llàtzer i ha recordat que també estava d’acord amb els terrenys plantejats al Pla parcial del camí de Roquetes, però que el Govern de la Generalitat ja els havia avançat que no serien aptes per la seua condició d’inundables. “La valoració dels nous terrenys ja la faran els tècnics, però ara el més important és que ja en tenim uns i el que volem és que es tanque el debat i les disputes i anem tots a una per faena per a agilitar tots els tràmits necessaris”, demana el portaveu de la plataforma i exregidor de Salut de l’Ajuntament de Tortosa, Sisco Lahosa.

Junts per Tortosa acusa Jordan de falta de lideratge

Junts per Tortosa ha lamentat haver-se assabentat del nou emplaçament per a l’hospital “cinc minuts abans de la roda de premsa” de l’alcalde i la consellera, quan el plenari municipal havia aprovat una declaració institucional a favor del consens entre tots els grups en el cas que calgués descartar els terrenys al camí de Roquetes. La portaveu de Junts, Meritxell Roigé, també ha recordat que el 2022, a diferència del que ara ha declarat l’alcalde Jordan, “ja hi havia igualment un acord amb la Generalitat” sobre els terrenys escollits, aleshores al camí de Roquetes.

La cap de l’oposició a l’Ajuntament ha continuat defensant aquella opció perquè aportava 73.000 m2 més un aparcament subterrani, quan la Generalitat “en demanava entre 50.000 i 60.000 m2” i perquè l’actual Reglament del Règim Hidràulic “permet la construcció d’hospitals en terrenys de flux preferent” de l’aigua si el municipi, com és el cas, entra dins d’un règim especial pel fet de tindre la major part del terme urbanitzable en zona inundable. Roigé ha acusat Jordan de falta de lideratge i valentia i de “no defensar els interessos de la ciutat”, ja que segons l’exalcaldessa, els terrenys entre Tortosa i Roquetes eren més integrables al nucli urbà, amb un millor accés a serveis per part dels visitants de l’hospital, i tenien moltes més facilitats que els actuals: ja són tots públics i en procés de modificació urbanística, cosa que hagués escurçat els terminis dels diferents tràmits, i tenen l’entorn urbanitzat i l’accés obert des de l’Eix de l’Ebre, sense la necessitat de construir noves infraestructures.

Roigé també va qualificar el govern municipal d’“irresponsable” per haver anunciat uns terrenys sense tindre acordada la compra amb els propietaris i va qüestionar també el tipus de terreny escarpat escollit. Això sí, va assegurar que Junts per Tortosa votarà a favor de tots els tràmits per a avançar en el projecte del nou centre hospitalari. Finalment, va ironitzar amb la data poc hàbil de l’anunci, el Dijous Sant del 2025, en recordar que el 14 d’agost del 2006 una altra consellera socialista, Marina Geli, va anunciar un nou hospital a La Farinera que no es va fer.

Òscar Meseguer Julián
Òscar Meseguer Julián
Periodista. Director del Setmanari l'Ebre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies