Tot NO anirà bé

22h del 31 d’agost. Terrassa d’un bar en un passeig d’un poble costaner. Júlia (21) i Frank (26) prenen una cervesa després d’una jornada de treball. Encara porten la indumentària que els correspon: camiseta i pantaló vermells.

Júlia: Avui has acabat, no?

Frank: Sí. L’Ajuntament només ens contracta juliol i agost. Avui han tancat la piscina, perquè diuen que no els surt a compte tenir-la oberta al setembre. I tu?

Júlia: A mi, com treballo a la platja, encara em queden quinze dies més. En acabar, marxaré a Barcelona a estudiar, però aquest curs no sé com el passaré. De moment, m’instal·laré a casa d’una amiga fins que trobi feina per pagar el lloguer d’un pis.

Frank: No tens beca?

Júlia: Sí, però amb ella pago la meitat de les despeses. Fins ara sobrevivia amb el sou de cambrera en un bar del centre, però abans de l’estiu va tancar. I pateixo perquè serà difícil trobar alguna altra cosa… Hauré d’anar al SOC, no perquè em correspongui l’atur sinó per apuntar-me a noves ofertes de treball. Diuen que la crisi que ve serà molt dura i encara tancaran més negocis. No ho has escoltat?

Frank: La veritat és que sí i, com jo em deprimeixo de seguida, no n’he volgut saber res més. Amb els diners que he guanyat este estiu pagaré un bitllet d’avió i marxaré a Alemanya. Hi tinc un amic i m’ha dit que m’aconseguirà feina en el pub on ell treballa.

Júlia (preocupada): I no pateixes per les possibles restriccions de llum i de gas en un país estranger i tan fred? Jo soc molt fredolica i no sé com ho faré si no puc posar la calefacció tan com voldria. Ni omplir la nevera, de la manera com estan pujant els preus…  Quin hivern ens espera!

Frank: Però això ja no és només per la guerra, sinó també pel canvi climàtic. No t’has fos este estiu en les hores de més sol a la platja? Menys mal que estàvem sota el para-sol.

Júlia: Tens raó. Hi ha hagut dies insuportables. I sense gel! He de donar gràcies a ma iaia per no haver tirat les antigues glaçoneres.

Frank (desesperançat): No sé Júlia, però el nostre futur ja no és incert sinó molt fosc. El nostre i el de la major part de la societat. Recordes aquella frase que es va fer tan famosa durant el confinament?

Júlia (trista): Tot anirà bé.

Frank (amb ironia): La devia crear algun autor de llibres d’autoajuda o algú que es va despistar i va oblidar el no…

Júlia: O algú que anava fumat i ho veia tot de color rosa. (Riuen). Acabem-nos la cervesa i demanem-ne una altra, que ves tu a saber quan ens en podem permetre una de ben freda!

Marta Tena
Marta Tena
Escriptora i professora de secundària i de la URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 4 =

Últimes notícies