Les històries dramàtiques de la Guerra Civil i el franquisme han obert de bat a bat en les últimes dècades el bagul de la memòria a Catalunya i a les Terres de l’Ebre, un cop esta memòria ha anat guanyant la batalla de l’agenda política i polítiques com el Pla de fosses han passat a ser prioritàries per al Govern de la Generalitat.
Són moltes les investigacions i treballs sobre la guerra espanyola i el seu impacte. En canvi, no s’ha estudiat tant, ni de bon tros, l’exili a què es van veure condemnades milers de famílies i, en el marc d’este exili sovint tràgic, el paper que van tindre alguns exiliats en la Resistència francesa i en la Segona Guerra Mundial, en què França es va veure involucrada. Este buit, amb excepcions, és el que vol començar a emplenar la primera edició del congrés sobre ebrencs i ebrenques a la Segona Guerra Mundial, un dels esdeveniments més importants del segle passat que van patir o viure, de forma indirecta o directa, molts més ebrencs dels que podríem imaginar.
El congrés se farà a Tortosa i Amposta al setembre i, segons han anunciat els organitzadors, combinarà ponències d’experts sobre aspectes generals del conflicte amb comunicacions d’investigadors locals que volen enfocar històries personals, que són les que moltes vegades permeten entendre millor la despersonalització que comporta una guerra. També es posarà un accent especial en el paper de les dones, sovint silenciades. El congrés vol i ha de ser un punt de partida per a més investigacions sobre este costat fins ara poc elaborat de la memòria del país, sense discriminar cap víctima de cap bàndol.
