La Fundació Gentis fa camí per a convertir-se en un pilar del tercer sector a les Terres de l’Ebre. L’entitat preveu donar cobertura a més de 135 joves en la segona fase del programa Noves Oportunitats.
Pregunta: Per què quantifiqueu en 135 els joves que es beneficiaran ara del programa Noves Oportunitats?
Resposta: Es va fer una primera fase 2015-2017, a partir d’una licitació del SOC finançada per fons europeus, i natros vam esdevenir el centre referent a les Terres de l’Ebre i se’ns va assignar una ràtio mínima de 135 joves. Partíem de la incertesa de si arribaríem al col·lectiu a què ens volíem adreçar: joves d’entre 16 i 24 anys que no són d’anar a inscriure’s a l’oficina de Treball i que tenen mancances competencials a molts nivells, que s’estaven al sofà i al local amb els companys.
P: Però la incertesa es va esvair.
R: Vam tenir una entrada de 250 alumnes. Després hi ha un període en què es tanca l’entrada perquè, a banda de fer servir una metodologia diferent, els alumnes han de seguir itineraris que vagen més enllà d’un any. La segona fase que comença ara durarà fins al 2020.
P: Parlem d’un acompanyament per a la inserció laboral o per al retorn educatiu. Per què diu que utilitzen una metodologia diferent?
R: Primer, establim una xarxa de derivació: serveis socials, serveis d’atenció psicopedagògica, els mateixos centres educatius de secundària, Infància, Justícia, Joventut…. Segon, treballem a partir de les motivacions i els interessos dels joves. El primer que se li pregunta al jove és què vol fer, i a partir d’aquí li fem veure que per a arribar-hi ha d’assolir una sèrie de competències que ha de treballar i si ell accepta el compromís, se signa una mena de pacte que es traduïx en un projecte vital i professional al voltant d’un objectiu pel qual es busquen els recursos laborals o educatius adients. La innovació és que treballem amb diferents joves amb diferents casuístiques a partir d’un model d’ocupabilitat per competències.
P: I ells sempre tenen clar què volen fer? O també hi ha un acompanyament per a trobar esta motivació?
R: Tenim per exemple empreses que des del minut zero hi són, en l’acompanyament. Potser el jove, a partir d’una primera visita, demana anar a l’empresa a observar l’activitat, i així pot fer el que abans era un tastet d’ofici per a valorar si el motiva o no.
P: I què busquen, estos joves?
R: D’entre 18 i 24 anys, una inserció laboral, i els oferim accions formatives a mida en què normalment també col·labora el mateix empresariat. Però també hi ha joves que per exemple volen fer un grau mitjà i a més a més tenir l’ESO. Això suposa un itinerari més llarg. Hi ha joves que estaran ara amb natros que venen de la primera fase. I de vegades també cal reconduir un itinerari previst perquè passen coses, a nivell social, familiar… Els temes emocionals impacten molt en este col·lectiu i s’han de treballar.
P: El Noves Oportunitats acostuma a funcionar d’últim recurs?
R: Són joves que venen de rebotar sistemàticament. No han encaixat en cap recurs ni educativament ni laboralment. Quan arriben aquí, normalment hi ha una certa desesperació o frustració en el mateix jove o a nivell familiar.
P: Quina valoració fa de l’execució del programa fins ara?
R: La primera va ser com un aprenentatge per a tots els equips del centre, compartint experiències i fonamentant el programa en la col·laboració publicoprivada. Treballem amb molts ajuntaments, consells comarcals, i s’ha demostrat que és possible flexibilitzar l’administració pública en la gestió d’alguns problemes socials complexos I les dades demostren que els joves venien i es comprometien: en la primera tongada 103 joves van retornar al sistema educatiu i es van signar gairebé una cinquantena de contractes laborals de més de sis mesos. I també s’ha demostrat que no hi ha fuga de joves dels centres d’ensenyament cap a Noves Oportunitats. La majoria venien d’estar parats.
