Els diaris Ebredigital.cat i Comarquesnord organitzen el primer cicle de conferències Què era Ilercavònia? dedicat a este territori històricament compost per les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, les de l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat al País Valencià, i els Ports i el Matarranya a l’Aragó. Les conferències tindran lloc a l’Aula didàctica del Museu de Tortosa i compten amb el suport de l’Ajuntament de la localitat.
El cicle iniciarà el divendres 7 de març amb la presentació de l’acte a càrrec de Jordi Jordan, alcalde de Tortosa. El primer ponent serà l’historiador i arqueòleg Arturo Oliver, doctor en arqueologia per la Universitat de Barcelona i director del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. La seua conferència, anomenada “Ilercavònia: Problemàtica d’un territori poc definit”, explicarà com eren estos territoris fa milers d’anys.
Jacobo Vidal, també historiador, parlarà en la seua conferència del 13 de març, “Els constructors del Bisbat de Tortosa en l’època medieval i moderna”, del paper important del Bisbat en la unió d’estes comarques i farà incís en els arquitectes rellevants que van construir la catedral de Tortosa i altres edificis religiosos del territori.
La tercera ponència “Llengua i identitat: els parlars transfronterers d’un territori imaginat” tindrà lloc el 27 de març. Anirà a càrrec de Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística a la URV, que abordarà els temes referits a la parla i la llengua comuna d’este territori.
Finalment, el 3 d’abril, l’economista, consultora i especialista de negoci d’inversió a T-Valley, Vanessa Troncho, tancarà el cicle amb la conferència “Potencialitats econòmiques de les comarques al nord i al sud de l’Ebre”. Troncho parlarà dels fluxos econòmics del territori i potencialitats conjuntes en este sector.
El cicle de conferències és un acte que dinamitza els Premis Perifèric, aportant informació sobre este territori, donant un context en història, llengua i economia, tres elements que unixen les comarques de les tres comunitats autònomes. “Ens unixen més coses que no pas ens separen. Parlem pràcticament de la mateixa manera, tenim una història comuna, unes tradicions semblants. És una oportunitat de fomentar esta unió territorial”, afegix Josep Pitarch, coordinador del cicle de conferències, historiador i cap de continguts del Canal TE.
Una de les categories més importants en els premis és l’Ilercavó de l’Any. Este premi reconeix a la persona d’este territori que ha tingut més notorietat o ha dut a terme una trajectòria més destacada durant l’any 2023- 2024.
Un territori històric
Els ilercavons. Este era el nom que els romans feien servir per a referir-se a la tribu establerta en estes terres entre el segle VI al I aC. Format per les actuals comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Ribera d’Ebre, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, els Ports i el Matarranya, és un punt de connexió important històricament per a Catalunya, Aragó i el País Valencià. En les fonts romanes sortirien citades ciutats importants d’aquella època com la ciutat Ibera, situada prop de la desembocadura de l’Ebre, i d’altres com Intibili o Charronesus. Esta informació ha sigut avalada per les diferents excavacions a jaciments arqueològics, entre alguns d’ells, al Castellot de la Roca Roja, a Benifallet; a l’Assut, de Tivenys; al Puig de la Misericòrdia, de Vinaròs o al poblat de Sant Antoni, a Calaceit. Estes excavacions demostrarien una cronologia comuna en estos territoris, ocupats per la mateixa tribu.
