La guerra que actualment estan lliurant Rússia i Ucraïna ha portat a molta joventut a preguntar-se què està passant realment a Europa. Portem ja moltes dècades, des de la fi de la Segona Guerra Mundial, en què el nostre continent s’havia vist enfortit i en pau, tot i que moltes economies encara pateixen la introducció de l’euro com a moneda comú i les desigualtats socials i econòmiques entre el Nord i el Sud s’han vist incrementades, també les del Mediterrani, com està passant actualment a França, entre protestes i manifestacions pel tema de les pensions i Espanya no va al darrere.
I és que la joventut europea no està interessada en la política ni en els seus governants, fet que provoca desorientació, que es veu agreujada pel desinterès de molts alumnes a les escoles com a conseqüència de l’abandonament del món clàssic. Les matèries que estan estudiant aquests interessen realment a una bona part dels alumnes? Tenen els nostres joves referents ètics i morals amb què guiar-se quan el model de conducta de molts polítics no és l’adequat? Tenen els nostres polítics les competències necessàries per a representar de manera transparent i honesta la comunitat a la qual representen? La Unió Europea ha agafat a molts d’ells per sorpresa i estan incòmodes de veure que l’euro no era la solució que els van prometre.
Tornant a la guerra entre Rússia i Ucraïna, aquesta última ha tingut la sort que mitja Europa s’ha posat d’acord en ajudar amb material de guerra -tot i que en el cas d’Espanya, com s’ha demostrat, molt d’aquest material durant força temps no s’havia utilitzat i, per tant, ha quedat inservible, fet que fa demorar l’ajuda. És una guerra de desgast en què s’ha posat de manifest la unió occidental, amb molta dignitat, per ajudar al que sembla més dèbil, a una Ucraïna que planta cara a una Rússia que està mostrant les seves debilitats i que, ens ha passat en altres conflictes, els soldats de la qual roben objectes domèstics com rentadores, màquines de cosir, aparells de televisió, estris de cuina…
Això demostra que la mare Rússia, tot i l’odi a la Unió Europea, s’ha vist durant segles incapaç de donar resposta a les necessitats més bàsiques de la seva població. Moralment, en aquests moments, la guerra està perduda per a Rússia i Putin s’ha vist obligat a escalfar motors, reclutar població de les presons i ensenyar les dents nuclears, tot declarant la zona del Mar Bàltic com un dels objectius prioritaris. Segurament la geopolítica no tothom la veu igual, però sí la geografia i qualsevol lector amb un mapa davant veurà que, si volen sortir a l’Atlàntic, els seus vaixells han de passar, inevitablement, pels estrets que separen Noruega, Suècia i Dinamarca, amb tot el que això significa. Tampoc no acabo de comprendre l’interès per la península de Crimea, que igual que l’estret de Sund, els vaixells han de passar pel Bòsfor turc, un país de la OTAN i, tal vegada, l’estret més vigilat del món, si volen accedir al Mediterrani.
En fi, que havent sortit de la pandèmia del Coronavirus, Rússia ha agafat el relleu, un virus més mortífer que aquell, i la nostra joventut veu, horroritzada, com l’Europa dels seus pares s’està descomponent lentament i miren amb recel un futur gens amable i incert.
